) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 48: EN TIÀ DEL FORN DE MATA-RONYES (MALLORCA)) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 49: HANSEL I GRETEL (UNIVERSAL))
1- MALLORCA. ESPORLES: ¨Un cavall, una obra d'art¨ Marieta Sales és la propietària de Ses Planes, una finca dedicada a la cria de cavalls àrabs. Té uns 60 exemplars. Aquesta afició prové del seu pare, que ja criava cavalls. 'El Perfecte' és una adquisició de fa 6 anys, és un semental molt carismàtic, masculí i amb moviments extraordinaris. És el rei de Ses Planes i Marieta Sales ha rebut importants ofertes de compra, però mai les ha acceptades perquè entre els dos s'ha establert una relació afectiva molt especial. 2- MALLORCA. PALMA: ¨El cotxe del poble¨ José Àngel Escalas té 56 anys i és el propietari d'un taller de mecànica i entapissat de cotxes de Palma. També és el president del Club SEAT 600 de Mallorca, cotxe que aquest any celebra el 50 aniversari. José Àngel té un 600 esportiu de l'any 1971, batiat com a Tomasito. És blanc amb una ratlla lateral vermella i de sostre dur, el va restaurar fa 5 anys. Reunirà un grup de 16 socis per realitzar un recorregut pels voltants de Palma. 3- MALLORCA. SÓLLER: ¨Com una mona¨ Joan Fernández té 39 anys i és un dels pocs podadors de palmeres i arbres que hi ha a les Balears. Es passa el dia pujat a les seves copes. Diu que és un ofici arriscat però necessari i apassionant. Joan va començar als 20 anys, va aprendre el manteniment d'un senyor de Sóller que veia pujar a les palmeres amb les eines més tradicionals de poda i amb el sistema d'escalada més rudimentari, la corda. Ara treballa amb el seu germà Benjamín i amb el fill del qui va ser el seu mestre. Des de sempre Joan ha tengut la necessitat d'estar en contacte amb la naturalesa. Diu que si tornés a néixer segur que tornaria fer el mateix. Estima els arbres i les palmeres. 4- MALLORCA. PALMA: ¨El somriure és taronja¨ Julio Fernández té 36 anys i es considera un humorista o showman. Es dedica a fer riure mitjançant monòlegs, acudits i personatges. Es caracteritza de George Michael, Michael Jackson, Eros Ramazzoti, Camilo Sesto, Julio Iglesias…o la màscara, un dels seus personatges preferits. S'identifica amb Jim Carrey. Diu que expressa molt i que amb els moviments del cos ja rius. Treballa molt amb el cos i la veu. L'acompanyarem pels carrers de Palma mentre sorprèn a la gent amb el seu personatge preferit. 5- MALLORCA. SÓLLER: ¨No sense taronges¨ Lourdes i Rafa van decidir fa 8 anys convertir la finca Ca's Sant, que ha pertangut a la família de Lourdes durant 4 generacions, en un agroturisme. Per a això van optar per conservar un dels trets més característics, els camps de tarongers que envolten la casa (750 arbres). Aquest matrimoni ha tengut un iniciativa curiosa perquè els seus clients puguin seguir gaudint d'una petita porció d'aquest hotel: ofereixen tarongers en adopció. Amb cada taronger, gaudeixen de taronges fresques i d'una deliciosa melmelada elaborada per ells mateixos. 6- MENORCA. CIUTADELLA: ¨Àgata, òpal, topazi…¨ José té 37 anys, és de Granada, tot i que va arribar a Ciutadella de Menorca quan tenia 3 anys, i és criador de canaris. La seva afició va començar quan tenia 10 o 12 anys, ja que al col·legi dels Salesians, que hi havia davant casa seva, celebraven concursos de canaris. I fou així com començà a sentir curiositat per a aquest món, fins que va aconseguir la seva primera parelleta. José participa a concursos a la modalitat de color (hi ha color, postura i cant). Anirem a casa seva i ens mostrarà els seus exemplars preferits. 7- MENORCA. ES CASTELL: ¨Qui comanda és el foc¨ Antonio Vico és mestre artesà ceramista. És de Granada i fa 18 anys que viu a Menorca. Va començar treballant a un taller al Port de Maó, on hi va estar 3 anys i va aprendre la base. El 1992 es va establir per lliure, canviant, això sí, unes quantes vegades de casa i de taller. Ara viu al camp a la zona Es Castell. Treballar el fang és un ofici que sempre li ha agradat, diu, però del que sempre hi ha alguna cosa per aprendre. El veurem al seu taller treballant. ILLENCS (TP) (Cap. 50) 1- EIVISSA. SANTA EULÀLIA: ¨Illa màgica¨ Josep Riera és un periodista expert en folklore i llegendes eivissenques. Diu que l'Eivissa oculta i màgica està molt relacionada amb la llengua, les tradicions i els balls ancestrals de l'illa. Per a aquest estudiós de la mitologia eivissenca és molt important la relació amb la naturalesa. Ens portarà a tres localitzacions mítiques plenes de superstició i misteri que ha recollit de la tradició popular. 2- MALLORCA. ALCÚDIA: ¨Una vida no basta¨ Sebastià és fotògraf de la naturalesa, especialitzat en fauna i paisatge mallorquí. Surt tots els dies a fer fotos, li agraden tots els estats del cel i el mar. Ha publicat dos libres de fotografia de Mallorca i diverses guies i revistes. Anirem amb ell a Son Real a Alcúdia a fer fotos tant de flora com de fauna autòctones. Ens mostrarà tot el seu equip de treball, objectius, xarxa de camuflatge... 3- EIVISSA. EIVISSA: ¨El somni de Toni¨ Toni va aprendre l'ofici de xarxaire a Melilla amb 13 anys. Fa 28 anys es va instal·lar a Eivissa perquè hi tenia uns amics. El seu fill ha après l'ofici, són dels pocs que resten, ja que és una pràctica quasi extingida. Està orgullós de treballar en el mateix des de fa 50 anys. Diu que és com ser modista, ja que vesteixes un vaixell. Anirem amb ells dos al moll d'Eivissa. 4- MALLORCA. FELANITX. ¨Els orígens¨ Gabriel Verd és un estudiós de Cristòfor Colom. Ell sosté la teoria que el descobridor va néixer a Felanitx. Segons aquesta teoria Colom és fruit de la relació del príncep Viana amb Margalida Colom, una jove de Felanitx. Anirem amb ell a la casa on suposadament va néixer i al santuari de Sant Salvador, que té molt a veure amb la seva història. 5- MALLORCA. PALMA: ¨Essent escrit¨ José Vidal és escriptor, i el seu hàbitat natural és un estudi caòtic ple de llibres i papers al seu pis del casc antic de Palma. Escriu poesia i relats curts. Sempre porta un quadern petit a la seva butxaca on anota totes les idees que li vénen. Conta que durant molt temps es sentia malalt si no escrivia. Passejarem amb ell pel casc antic, prendrem un cafè a la llibreria-cafeteria Literanta i ens contarà la seva passió per les lletres i el cinema. 6- MALLORCA. PALMA. ¨El berenar més clàssic¨ Joan és l'amo de Ca'n Joan de S'aigo, una popular pastisseria-gelateria que data del 1700. El padrí de Joan la va adquirir a principis de segle i va popularitzar la xocolata calenta i el torró d'ametlla. Joan va créixer a la xocolateria veient treballar tota la seva família, per a ell és una forma de vida i, tot i que està retirat, segueix anant a esmorzar-hi i a parlar amb els clients. Ens faran ensaïmades i gelats, i ens contarà la història del lloc en companyia dels seus amics de tota la vida. 7- EIVISSA. EIVISSA: ¨Rere el sofregit¨ Joan és el propietari de Ca n'Alfredo, un restaurant de menjar típic eivissenc. Ell nom Joan però tot el món el coneix com a Alfredo. La seva dona s'ocupa de la cuina i ell de l'atenció als clients. Aquest mític restaurant és conegut per tots els eivissencs des de fa 70 anys i és freqüentat per molts famosos. La seva especialitat són els arrossos i el peix. Ens cuinaran un 'sofregit pagès' mentre ens conta moltes anècdotes. 8- MALLORCA. PALMA. ¨Disseny de barra¨ Claudio és un interiorista especialitzat en arquitectura gastronòmica, en dissenyar espais per a bars, restaurants i discoteques. Va arribar fa 5 anys per a un encàrrec i es va enamorar de l'illa. Diu que Palma li va parèixer una ciutat verge en el disseny, i poc a poc va anar creant el disseny de locals avantguardistes a la línia de ciutats com Barcelona. El seu estudi és el seu ordinador portàtil, així que pot treballar a qualsevol espai. Anirem amb ell a uns quants locals que ha dissenyat.
En 100 anys hem passat de no saber que era allò de l'oci a no saber viure sense ell. I es que 100 anys donen per molt. Així que avuí realitzarem un viatge al llarg del segle XX per veure com gaudien del temps lliure. Farem una ullada enrere per veure com eren els circs que arribaren a les Illes a meitat del segle XX o com es varen emocionar quan Pinito del Oro feia aquells números tant perillosos de trapecisme que posaven la carn de gallina. Recordarem com eren aquelles primeres reunions entre al.lots i al.lotes on molts varen descobrir que era allò de l'amor. De les reunions es va passar a les festes populars i a les discoteques on començaren a menejar l'esquelet. Ens endisarem en aquells cabarets que tant donaren que parlar durant la dècada dels 50. Per uns eren un lloc de perversió per als altres un lloc on gaudir de bona música i passar una estona agradable. Visitarem el teatre balear per recordar aquelles obres costumbristes que ens feien passar moments inoblidables. En 100 anys hem descobert infinitat de possibilitats d'oci que ens han fet la vida més còmoda.
Avui a ¨Un Món de Criatures¨ coneixereu en Bruno, un ca que pot presumir de tenir un bon grapat d'amos que l'estimen i el passegen, la seva companyia serveix d'animalteràpia beneficiosa per als residents d'un centre d'acollida. El qui també necessita teràpia beneficiosa és en Narco, un ca que va ser cremat intencionadament amb aigua bullint. Per altre banda, serem testimoni de l'emoció del primer encontre entre tres egües acabades d'arribar de Bèlgica i els seus joves genets. Finalment, seguirem abordant el cas d'en Trui, un canet que pateix ceguesa als dos ulls, una intervenció farà que potser recuperi la visió d'un, l'èxit de l'operació permetria que pogués ser adoptat.
¨La segona comunió¨ Els al·lots han de fer la primera comunió, però no tots n'estan tan preparats. Mentre que na Carmeta només pensa en els regals que rebrà, en Toni, el fill petit de na Fina de Son Magre, està ben conscienciat i té moltes ganes de rebre aquest sagrament. Una discussió entre son pare i sa mare sobre els doblers que els costarà la celebració, empeny l'al·lot a fer una cosa inesperada. D'altra banda, na Lurdes es vol desfer del porc que té perquè menja massa, però matar-lo no serà fàcil.
REX: UN POLICÍA DIFERENTE X (Cap. 7: ULTIMA APUESTA, LA)
Crema d'espàrrecs,ametlla i miso. Greixonera de sípia amb patates i avellanes Una micona més és molt més que un programa de cuina. Óscar Martínez i Miquel Such fan un recorregut per la cuina tradicional, la més avantguardista i la internacional, donant a conèixer els ingredients, l'elaboració i les curiositats dels diferents plats, que ells cuinen durant el programa. El to és divertit i el llenguatge senzill, aconseguint que qualsevol recepta resulti fàcil per als espectadors. Una micona més té a més, un valor afegit. Ve farcit de bons consells perquè cuinar sigui sempre entretingut i de passada, poguem treure el màxim rendiment a allò que tenim en el rebost. El programa inclou cada dia, l'elaboració d'un plat principal i també aperitius, sorbets, entrants i postres. Tot senzill i deliciós. Un cop a la setmana tendrem cuina internacional o de fusió, una mescla d'estils culinaris amb resultats excepcionals. Avui tenim un menú molt complet. Per començar vos suggerim una crema d'espàrrecs, ametlla i miso. De segon, una greixonera de sípia amb patates i avellanes.
Illes de Llegenda és una sèrie documental que ha adaptat les llegendes i els mites més coneguts i arrelats al territori balear a través dels segles. El programa està narrat com una sèrie de ficció, malgrat inclou testimonis reals que ens fan entendre cada una de les històries. El paral·lelisme entre el passat i el present, el curs de les investigacions i els sorprenents desenllaços mantindran la incògnita fins el final de cada una de les narracions. Miquel Salamanca és el protagonista de la sèrie documental i interpreta el paper d'un afamat periodista que escriu un llibre que investiga els fets misteriosos i llegendaris de les Balears. En el capítol d'avui és presenta una interessant adaptació: el temible Comte Mal. EL TEMIBLE COMTE MAL. Una família de ciutat visita la Finca del Galatzó, un edifici que va pertànyer a Ramón Zaforteza (comte de Santa Maria de Formiguera). Un home pervers del qual s'han escrit moltes llegendes. Al vespre, renills de cavall, veus espectrals i cops a les portes desperten a la família. Espantats no dubten en sortir corrents de la finca. El pare acudeix a Miquel Salamanca, sap que és un afamat periodista, que escriu un llibre i vol que investigui el que els hi ha succeït a la dóna, al fill i a ell mateix. És en aquest moment que Salamanca recorrerà diversos municipis per tal de recollir la vida del comte, però ja és massa tard per a la família. L'esperit del Comte Mal ha tornat a Mallorca i no descansarà fins reencarnar-se. La direcció, el guió i l'adaptació de la sèrie documental ha estat a càrrec de Antoni Bosch. La realització de Diego López i la producció de Violeta Bibiloni i Marian Sanchís. El dissenyador Toni Garau ha estat l'encarregat del vestuari d'època i l'enregistrament de les històries s'ha dut a terme a la Finca del Galatzó i a la Granja d'Esporles. Hi han col·laborat en aquest capítol: Tomàs Vibot (historiador), Gaspar Valero (historiador) i Antonio Acuareles (responsable de la Finca Galatzó). Cal destacar que les històries que es narren a Illes de Llegenda són una adaptació fictícia dels mites i les llegendes populars de les Balears i en molts de casos s'han triat les versions més significatives. En qualsevol cas, Illes de Llegenda és una sèrie documental de ficció i qualsevol coincidència amb la realitat és mera casualitat. 25 min aprox. ILLES DE LLEGENDA (TP) (Cap. 10: EL SALT DE LA BELLA DONA) Illes de Llegenda és una sèrie documental que ha adaptat les llegendes i els mites més coneguts i arrelats al territori balear a través dels segles. El programa està narrat com una sèrie de ficció, malgrat inclou testimonis reals que ens fan entendre cada una de les històries. El paral·lelisme entre el passat i el present, el curs de les investigacions i els sorprenents desenllaços mantindran la incògnita fins al final de cada una de les narracions. Miquel Salamanca és el protagonista de la sèrie documental i interpreta el paper d'un afamat periodista que escriu un llibre que investiga els fets misteriosos i llegendaris de les Balears. En el primer capítol és presenten dues interessants adaptacions de llegendes populars de les Illes: el salt de la bella dona i el carrer de la mà del moro. EL SALT DE LA BELLA DONA. Una parella de joves que es dirigeix en cotxe cap a Lluc s'aturen al camí que es troba entre la Bretxa Vella i la Bretxa Nova. Enfrontats per una discussió de gelosia, la parella tendrà la visió d'una dona vestida de blanc que es llança des d'un penya-segat. Miquel Salamanca no perd el temps i de seguida comença a investigar una història que te molt a veure amb un fet que va transcorre en el passat i que explica aquestes aparicions al camí vell que puja a Escorca. EL CARRER DE LA MÀ DEL MORO. Jaume Mascort (interpretat per l'actor Emmanuel Danet) és fill de francesos que emigraren a Mallorca i acaba de comprar una casa senyorial al carrer de la mà del moro de ciutat. Des de la primera nit, Mascort té uns somnis molt estranys amb un moro al qual li tallen la mà. La seva imaginació el fa veure una mà ensangonada penjada al portal de ca seva. Prest requerirà els serveis de Salamanca què investigarà el passat de la casa i descobrirà el terrible assassinat que allà va tenir lloc. La direcció, el guió i l'adaptació de la sèrie documental ha estat a càrrec de Antoni Bosch. La realització de Diego López i la producció de Violeta Bibiloni i Marian Sanchís. El dissenyador Toni Grau ha estat l'encarregat del vestuari d'època i l'enregistrament de les històries s'ha duit a terme a la Granja d'Esporles, el Monestir de Lluc i la casa museu de Can Marquès. Hi han col·laborat en aquestes dues històries Antoni Ordines, historiador i professor de la UIB, i Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat de Palma. Cal destacar que les històries que es narren a Illes de Llegenda són una adaptació fictícia dels mites i les llegendes populars de les Balears i en molts de casos s'han triat les versions més significatives. En qualsevol cas, Illes de Llegenda és una sèrie documental de ficció i qualsevol coincidència amb la realitat és mera casualitat. Duració 25 min aprox. Productor a Delegat IB3
El català a la televisió i el naixement de l'orquestra de Balears Jo hi era recorda com va ser el procés de normalització del català després del franquisme i com es va crear l'Orquestra Simfònica de Balars Jo hi era reviu avui la recuperacó del català després de dècades de prohibició a Balears. Recordarem com el català va reconquerir la premsa, la televisió, les escoles i l'esfera pública. Qui no recorda J.R., el mític personatge de la sèrie Dallas, parlant català? Periodistes i ciutadans expliquen quins van ser els passos de la nostra llengua per recuperar el seu lloc a la societat balear. I viatjarem a l'any 1989 per reviure la creació la primera orquestra professional de les illes. Els membres de l'Orquestra Simfònica de Balears recorden els primers anys de l'orquestra i com va ser la lluita per consolidar una formació musical de qualitat a les illes.
En 100 anys hem passat de no saber que era allò de l'oci a no saber viure sense ell. I es que 100 anys donen per molt. Així que avuí realitzarem un viatge al llarg del segle XX per veure com gaudien del temps lliure. Farem una ullada enrere per veure com eren els circs que arribaren a les Illes a meitat del segle XX o com es varen emocionar quan Pinito del Oro feia aquells números tant perillosos de trapecisme que posaven la carn de gallina. Recordarem com eren aquelles primeres reunions entre al.lots i al.lotes on molts varen descobrir que era allò de l'amor. De les reunions es va passar a les festes populars i a les discoteques on començaren a menejar l'esquelet. Ens endisarem en aquells cabarets que tant donaren que parlar durant la dècada dels 50. Per uns eren un lloc de perversió per als altres un lloc on gaudir de bona música i passar una estona agradable. Visitarem el teatre balear per recordar aquelles obres costumbristes que ens feien passar moments inoblidables. En 100 anys hem descobert infinitat de possibilitats d'oci que ens han fet la vida més còmoda.
POBLES COSTA EIVISSA: - CALA I RESTES ARQUEOLOGIQUES DE SA CALETA - CAP LLENTRISCA - TORRE I CAP DE L ´OLIVA - ES VEDRA I ES VEDRANELL - CALA CORRAL - ILLES BLEDES I CONILLERA - BADIA DE SANT ANTONI - PUNTA GALERA - COVA DE SES FONTANELLES
) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 51: LES PERES MÀGIQUES ( MALLORCA)) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 52: PINOTXO (UNIVERSAL))
1- EIVISSA. SANTA EULÀLIA: ¨Illa màgica¨ Josep Riera és un periodista expert en folklore i llegendes eivissenques. Diu que l'Eivissa oculta i màgica està molt relacionada amb la llengua, les tradicions i els balls ancestrals de l'illa. Per a aquest estudiós de la mitologia eivissenca és molt important la relació amb la naturalesa. Ens portarà a tres localitzacions mítiques plenes de superstició i misteri que ha recollit de la tradició popular. 2- MALLORCA. ALCÚDIA: ¨Una vida no basta¨ Sebastià és fotògraf de la naturalesa, especialitzat en fauna i paisatge mallorquí. Surt tots els dies a fer fotos, li agraden tots els estats del cel i el mar. Ha publicat dos libres de fotografia de Mallorca i diverses guies i revistes. Anirem amb ell a Son Real a Alcúdia a fer fotos tant de flora com de fauna autòctones. Ens mostrarà tot el seu equip de treball, objectius, xarxa de camuflatge... 3- EIVISSA. EIVISSA: ¨El somni de Toni¨ Toni va aprendre l'ofici de xarxaire a Melilla amb 13 anys. Fa 28 anys es va instal·lar a Eivissa perquè hi tenia uns amics. El seu fill ha après l'ofici, són dels pocs que resten, ja que és una pràctica quasi extingida. Està orgullós de treballar en el mateix des de fa 50 anys. Diu que és com ser modista, ja que vesteixes un vaixell. Anirem amb ells dos al moll d'Eivissa. 4- MALLORCA. FELANITX. ¨Els orígens¨ Gabriel Verd és un estudiós de Cristòfor Colom. Ell sosté la teoria que el descobridor va néixer a Felanitx. Segons aquesta teoria Colom és fruit de la relació del príncep Viana amb Margalida Colom, una jove de Felanitx. Anirem amb ell a la casa on suposadament va néixer i al santuari de Sant Salvador, que té molt a veure amb la seva història. 5- MALLORCA. PALMA: ¨Essent escrit¨ José Vidal és escriptor, i el seu hàbitat natural és un estudi caòtic ple de llibres i papers al seu pis del casc antic de Palma. Escriu poesia i relats curts. Sempre porta un quadern petit a la seva butxaca on anota totes les idees que li vénen. Conta que durant molt temps es sentia malalt si no escrivia. Passejarem amb ell pel casc antic, prendrem un cafè a la llibreria-cafeteria Literanta i ens contarà la seva passió per les lletres i el cinema. 6- MALLORCA. PALMA. ¨El berenar més clàssic¨ Joan és l'amo de Ca'n Joan de S'aigo, una popular pastisseria-gelateria que data del 1700. El padrí de Joan la va adquirir a principis de segle i va popularitzar la xocolata calenta i el torró d'ametlla. Joan va créixer a la xocolateria veient treballar tota la seva família, per a ell és una forma de vida i, tot i que està retirat, segueix anant a esmorzar-hi i a parlar amb els clients. Ens faran ensaïmades i gelats, i ens contarà la història del lloc en companyia dels seus amics de tota la vida. 7- EIVISSA. EIVISSA: ¨Rere el sofregit¨ Joan és el propietari de Ca n'Alfredo, un restaurant de menjar típic eivissenc. Ell nom Joan però tot el món el coneix com a Alfredo. La seva dona s'ocupa de la cuina i ell de l'atenció als clients. Aquest mític restaurant és conegut per tots els eivissencs des de fa 70 anys i és freqüentat per molts famosos. La seva especialitat són els arrossos i el peix. Ens cuinaran un 'sofregit pagès' mentre ens conta moltes anècdotes. 8- MALLORCA. PALMA. ¨Disseny de barra¨ Claudio és un interiorista especialitzat en arquitectura gastronòmica, en dissenyar espais per a bars, restaurants i discoteques. Va arribar fa 5 anys per a un encàrrec i es va enamorar de l'illa. Diu que Palma li va parèixer una ciutat verge en el disseny, i poc a poc va anar creant el disseny de locals avantguardistes a la línia de ciutats com Barcelona. El seu estudi és el seu ordinador portàtil, així que pot treballar a qualsevol espai. Anirem amb ell a uns quants locals que ha dissenyat. ILLENCS (TP) (Cap. 51) 1- MENORCA. CIUTADELLA: ¨Made in Ciutadella¨ La llet espessa és una espècie de brossat, que es menja amb sucre o canyella com a postres. És un aliment del camp que s'elabora des de l'antiguitat. Esperança va aprendre aquesta recepta, molt senzilla, de la seva mare. Ens prepararà un berenar a la seva finca, amb sobrassada torrada i llet espessa de postres. Aproximadament a les 13 hores vendran Elvira, que és la presidenta de l'Associació de Gent Gran de Ciutadella, i gent de l'associació. També un cor que ens cantarà gloses relacionades amb la llet espessa tal i com es feia tradicionalment. 2- MALLORCA. PALMA: ¨L'il·lusionista¨ Miguel Gavilán té 27 anys i és mag des dels 12 anys. Porta a terme números amb coloms, guacamais, espases, es fica dins una capsa lligat de mans i aconsegueix escapolir-se, etc. Assegura que a Espanya només existeixen dos mags que utilitzen un guacamai per a les seves actuacions. La feina amb animals és més complicada perquè els ha d'ensinistrar: per la qual cosa no els sol utilitzar, perquè té por a la seva reacció. Miguel prepararà un truc de levitació a ple aire, amb un parell de cadires als jardins de Es Baluard amb l'ajuda de la seva companya, a més a més d'algun truc d'aparició. A casa seva ens podrà fer algun truc d'aparició amb caixes un poc més espectacular. 3- MALLORCA. MANACOR: ¨La imaginació que ens falta¨ Sebastià porta des dels 17 anys treballant de fuster. Fa 7 va decidir muntar un taller artesanal de joguines de fusta, conta que és difícil encertar amb les joguines que poden entusiasmar un nin. El seu fill és la seva font d'inspiració. Recuperar les joguines de fusta amb les que jugaven els nostres padrins és una manera de desenvolupar la imaginació. El veurem treballar al seu taller de Manacor en companyia del seu fill. 4- MALLORCA. PALMA: ¨Secret professional¨ Samuel té 26 anys i és el cap de vendes del Puro Hotel i el Puro Beach. L'hotel fou creat per Mats Wahlstrom, un empresari d'èxit suec enamorat de l'illa de Mallorca. Va comprar el palauet al casc antic i va crear el tipus d'hotel en el qual li agradaria allotjar-se. Samuel va començar treballant a la recepció de l'hotel durant dos anys, després va marxar durant una temporada a Alemanya per millorar l'idioma. Conta que els que treballen a l'hotel són una gran família, sempre s'ha sentit molt emparat pels seus companys, i quan va tornar d'Alemanya li van oferir el seu lloc. Ell és mallorquí, tot i que, la major part dels seus companys són de diferents parts del món i de diferent nacionalitat, cosa que aporta un ambient multicultural i cosmopolita. Diu que gràcies a això aprenen tots de tots. 5- MALLORCA. VALLDEMOSA: ¨No sabria fer una altra cosa¨ La família de Miquel foren els únics, que durant 25 anys, elaboraven coca de patata i en foren els pioners del poble. Miquel és la tercera generació, i manté la recepta original del seu padrí que fou el pioner a Valldemossa el 1920. Porta 26 anys dedicant-se a fer coques, actualment té 41 anys. La història de la coca de patata a la seva família comença amb el seu padrí bunyolí, que se'n va anar a Valdemossa per amor i d'aquesta manera es va crear el forn. Inicialment, el seu padrí feia coques molt grosses i les venia per trossos. Veurem en Miquel elaborant aquest tradicional dolç que tot el món associa al preciós poble de Valldemossa. 6- MALLORCA. COLÒNIA DE SANT PERE: ¨Mestre de no res i manobre de tot¨ Metxo és pagès i coneix a la perfecció la cultura popular. De fet feia classes a la UIB sobre això. Metxo sap fer de tot; és foner, simbomber, canta tonades en un cor i va viure durant 2 anys en una casa construïda per ell mateix a una cala. Anirem amb ell a aquesta cala, que està a un parell de quilòmetres de la Colònia. Metxo va deixar allà la seva firma, a una roca. Durant el temps que va viure a la cala, vivia de la pesca, i del seu petit hort: era autosuficient, que diu, és la seva filosofia. 7- MENORCA. CIUTADELLA: ¨La terra em crida!!!¨ Rafel fou marger, però sempre va tenir una inquietud que el va portar a començar a comprar pènduls i a practicar amb ells. A l'any 61 va comprar un llibre sobre Radioestèsia, va començar a investigar i a poc a poc va descobrir que, tot i que no sigui una ciència, sí que funcionava. Diu que es necessita molta pràctica, provar i provar moltes vegades, no desanimar-se. Té un petit hort prop de Ciutadella on hi practica com a hobby la tècnica saurí per trobar aigua subterrània. La seva metodologia és sobre plànol amb un pèndul i després va a verificar sobre el terreny. I és el que farem, primer anirem a casa seva i després anirem a un terreny per a una demostració. 8- MENORCA. ALAIOR: ¨M'agrada el mal temps¨ Pere és mestre i pedagog, però la seva gran passió són els fenòmens atmosfèrics. Va començar fa 15 anys a interessar-se per la metodologia, perquè diu que li encanta el mal temps. Va començar amb un pluviòmetre i ara ja té una estació meteorològica digital a casa seva. Col·labora amb diversos mitjans, tant amb informació escrita com amb fotografies i vídeos. Té molt de material recopilat de Menorca dels darrers 15 anys: turmentes, descàrregues elèctriques, vents huracanats, neu i caps de fibló, que segons conta, és el més espectacular de veure.
Com ha canviat el paper de la dona al llarg del segle XX! En tan sols 100 anys s'han convertit en el motor de la nostra economia. La dona de principi de segle tenia una consigna clara: ser una bona mestressa de casa, però a les Balears hi havia moltes al·lotes que, lluny d'acceptar el seu destí, lluitaren per ser mestres i acostar l'educació a tots els infants de les illes. No es pot entendre la feina sense la dona, perquè sempre ha treballat molt i bé. De fet, què seria del nostre camp sense les collidores d'olives o les segadores que treballaven de sol a sol? No podem oblidar la tasca que feren durant la Guerra Civil i la postguerra. Es varen haver de deixar la vida treballant per poder tirar endavant famílies que havien quedat destruïdes per la maleïda guerra. El camí que han hagut de fer per arribar a la igualtat ha estat ple de prohibicions, però amb esforç i intel·ligència els han superat.
Avui a ¨Un món de criatures¨ acompanyarem na Busca que serà inspeccionada per una manescal experta en cardiologia animal, sabrem si aquesta cussa té problemes de cor. També coneixerem en Romeo, una cacatua a qui un gran tumor ha obligat a viatjar des d'Alemanya per ser intervinguda per un manescal expert en animals exòtics. Veurem si n'Ama és candidata per la unitat canina de bombers, sabrem si aquesta cussa reuneix les aptituds necessàries per a la recerca de persones perdudes. I finalment descobrirem perquè en Balú, un cocker americà, té taques i manca de pèl arreu del seu cos.
¨La vida a les mans¨ Un fet tràgic commocionarà els veïnats de Sant Jeroni de la Roca. En Xesc, l'escolà, patirà una experiència molt desgraciada que marcarà la seva vida per sempre. Per una vegada, el poble deixarà de banda els xafardejos i les disputes habituals per fer pinya al costat del jove.
REX: UN POLICÍA DIFERENTE X (Cap. 9: COLOR DEL SILENCIO, EL)
Tapada de peix Una micona més és molt més que un programa de cuina. Óscar Martínez i Miquel Such fan un recorregut per la cuina tradicional, la més avantguardista i la internacional, donant a conèixer els ingredients, l'elaboració i les curiositats dels diferents plats, que ells cuinen durant el programa. El to és divertit i el llenguatge senzill, aconseguint que qualsevol recepta resulti fàcil per als espectadors. Una micona més té a més, un valor afegit. Ve farcit de bons consells perquè cuinar sigui sempre entretingut i de passada, poguem treure el màxim rendiment a allò que tenim en el rebost. El programa inclou cada dia, l'elaboració d'un plat principal i també aperitius, sorbets, entrants i postres. Tot senzill i deliciós. Un cop a la setmana tendrem cuina internacional o de fusió, una mescla d'estils culinaris amb resultats excepcionals. Avui a Una micona més, Óscar Martínez compartirà fogons amb un mestre molt conegut, Tomeu Trias del restaurant Can Amer. Ells ens mostraran com cuinar una tapada de peix.
POBLES POBLES DE MALLORCA: - PORTALS NOUS . PALMA NOVA - MAGALUF . SANTA PONSA -CALVIA - ANDRATX - PORT D´ANDRATX - SANT TELM - S´ARRACO
) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 54: EL VESTIT DE L'EMPERADOR (UNIVERSAL)) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 55: LA SIRENETA (UNIVERSAL))
Tres nous artesans aquest diumenge a Baleartnostrum Palma, 29 de gener de 2013.- El proper diuemenge 3 de febrer a les 20.00h s'emetrà el primer capítol de Baleartnostrum del mes a IB3, un programa dedicat a la cultura i artesania balear, on es mostra com és el món dels mestres artesans de les Balears, així com a tots aquells oficis tradicionals que ha sigut tan importants en un moment de la nostra història. En el capítol d'aquesta setmana, coneixerem com en Joan Aguiló ens ensenya a gravar damunt plata, es tracta d'un mestre gravador ubicat a la capital palmesana. A Manacor, na Coni Otto ens posarà a to gracies al seu orujo, destil·lat al seu alambí de Manacor. Ja per acabar, el darrer mestre artesà serà Juan Marí, un covoner de Sant Antoni a Eivissa que ens farà un covonet de canya i ullastre. Baleartnostrum, sinònim d'amor cap a la nostra terra i cap a les tradicions balears, és un programa que arriba als vostres cors transmitent coneixements carregats de bellesa, identitat i saviesa cada diumenge a IB3 Televisió.
La vida al Circ Americà és envejosa: zebres, estruços, dromedaris, girafes i darrerament s'hi ha afegit un petit lleó, veurem l'estreta relació que tenen algunes persones amb exòtics animals. Na grisa, és una somera de sis anys que té les potes tortes i pateix molt dels genolls, veurem les possibilitats que té de millorar la seva vida. Na Sidorito està embarassada, en el cas d'aquesta iguana això significa un greu perill, s'ha d'operar per extreure-li els ous, ja que existeix el perill d'una greu infecció. I finalment serem testimonis dels entrebancs i el curiós contrast que viu un pastor urbà, que fa la seva tasca rodejat de progrés i urbanització.
El programa FIRES I MERCATS d'aquesta setmana visita la Fira de la Sabata de Lloseta. Entre moltes altres coses, veurem com es feien les sabates antigament, degustarem l'autèntic cardinal de Lloseta i coneixerem les actuals fàbriques de sabates de la localitat. I gaudirem, com sempre, d'un magnífic dia de fira ple de persones i productes interessants.
Tira Tira de Ciutadella a Macarella IB3 Televisió emetrà un nou capítol del programa Tira Tira. Aquesta vegada Rafel de Can Renou i tot l'equip caminaràn per Menorca i aniran de Ciutadella fins a cala Macarella. Rafel arribarà amb vaixell a Ciutadella i descubrira un lloc molt diferent al que es veu durant les festes de Sant Joan. Carlos Torrent, un ciutadellenc enamorat de la seva ciutat, li farà de guia per alguns llocs emblemàtics. Abans de enfilar el camí cap al sud, Rafel visitarà al costat de l'arqueòloga Carmen Lara, la famosa Naveta des Tudons, un dels monuments prehistòrics més famosos del món. Rafel es trobarà amb el Camí de Cavalls a la platja de Son Saura, al sud del municipi de Ciutadella. Des d'allà començarà a caminar al costat de Laura, Damià i Franz, tres guies de luxe, que li explicaran moltes coses durant el camí. Una visita a un búnquer de la guerra civil, una interessant xerrada sobre pirates en la preciosa cala en Turqueta, i un paisatge costaner espectacular, per acabar en la impressionant cala Macarella. El sud de Menorca en estat pur. IB3 Televisión emitirá un nuevo cap. del programa Tira Tira. Esta vez Rafel de Can Renou y todo el equipo caminarán por Menorca :de Ciutadella hasta cala Macarella. Rafel llegará en barco a Ciutadella y allí descubrira un lugar muy distinto al que se ve durante las fiestas de Sant Joan. Carlos Torrent, un ciutadellenc enamorado de su ciudad, le hará de guía por algunos lugares emblemáticos. Antes de enfilar el camino hacia el sur, a las afueras de Ciutadella, Rafel visitará junto a la arqueóloga Carmen Lara. la famosa Naveta des Tudons, uno de los monumentos prehistóricos más famosos del mundo. Rafel se encontrará con el Camí de Cavalls en la playa de Son saura, al sur del municipio de Ciutadella. Desde allí comenzará a andar junto a Laura, Damià y Franz, tres guías de lujo, que le contarán muchas cosas durante el camino. Una visita a un bunker de la guerra civil, una interesante charla sobre piratas en la preciosa cala en Turqueta, y un paisaje costero espectacular, para acabar en la impresionante cala Macarella. El sur de Menorca en estado puro
Jo hi era reviu l'estrena de la pel.lícula a Balears l'any 1951, el primer ascens del Mallorca a primera divisió el 1960, i l'ocupació de sa Dragonera el 1977 Jo hi era s'estrena recordant aquella àpoca en què anar al cinema era molt més que una opció d'oci. El programa vol fer un homenatge a l'art que es va convertir el la distracció per excel.lència dels anys 50, el moment en què Balears ha tingut més sales de cinema. El dia que més s'ompliren, el de l'estrena d'una pel.lícula que va marcar època: reviurem l'estrena de Lo que el viento se llevó. També recordarem la primera gran fita de l'ecologisme de Balears: la lluita per salvar l'illa de la Dragonera d'una urbanització que hauria canviat per sempre la fisonomia d'aquest parc natural. Ocupants i activistes reviuran com va ser rebuda la lluita per salvar el territori l'any 1977. Jugadors i afició reviuran un moment únic pels mallorquinistes: l'ascens del RCD Mallorca a primera divisió l'any 1960, un moment en què el futbol era molt més que un negoci.
El programa FIRES I MERCATS d'aquesta setmana visita la Fira de la Sabata de Lloseta. Entre moltes altres coses, veurem com es feien les sabates antigament, degustarem l'autèntic cardinal de Lloseta i coneixerem les actuals fàbriques de sabates de la localitat. I gaudirem, com sempre, d'un magnífic dia de fira ple de persones i productes interessants.
) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 57: LA GALLINA DELS OUS D'OR (UNIVERSAL)) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 58: EN JOANET I LES TRES PERES (MALLORCA))
Avui acompanyarem a patrullar na Lluna, en Reno i en Ben de la unitat amb cans de la guàrdia civil, la seva feina és imprescindible per al control de substàncies il·legals al port de Palma. També coneixerem na Fureti, una pobre fura a qui la seva curiositat va fer que caigués des d'un segon pis i es va rompre el fèmur. Na Nuca és una cusseta que visita una cardiòloga per un possible problema al cor, seguirem ben atents totes les proves per saber si té alguna dolença greu. I finalment sabrem si el tractament hormonal que ha seguit na Murta ha tengut èxit, aquesta somera ha d'estar a punt, per a una visita decisiva i és imprescindible que estigui en zel. UN MÓN DE CRIATURES (Cap. 28: COLOMS MISSATGERS DE CURSA ENTRE EIVISSA I MALLORCA) Avui a un món de Criatures seguirem centenars de coloms missatgers que han de superar una dura prova, fer una carrera d'Eivissa a Mallorca en el menor temps possible! Veurem com cans experts en la pastura demostren la seva vàlua en el concurs de Balears de Cans Pastors, controlant el ramat amb rapidesa. El Ca Eivissenc és una raça molt estimada pels caçadors, per això al propietari de na Tana i de na Via, li preocupa la sospita d'una possible malaltia de Leishmània. I finalment, coneixerem na Cora, una rotweiler, que ha de superar amb èxit unes classes d'ensinistrament, si no, serà donada en adopció.
Avui, l'emissió de ¨Uep! Com anam?¨ coincideix amb la nit de Sant Joan i, per això, tot el programa girarà al voltant dels productes del camp menorquí i revisarà les tradicions més pageses de les festes de Ciutadella. En el primer reportatge, Toni Ballador visitarà el caixer pagès de Tramuntana, s'envoltarà de vaques i assistirà al dur entrenament de l'home del be i a la minuciosa neteja de l'animal que s'ha passejat enguany. Amb la seva habitual simpatia, l'amo de can Uep revelarà tots els secrets d'aquest costum tan singular i d'aquesta figura tan significativa. A continuació, es farà una ullada a l'eguassada més gran de l'illa menorquina i s'hi aprendrà totes les tasques relacionades amb la cria dels poltres i s'hi esbrinaran les diferències entre els diferents tipus de doma. També s'hi veurà com s'entrenen de valent els genets ciutadellencs abans de la festa i com s'elaboren, artesanalment, les selles que després lluiran els cavalls. Per acabar, es desplaçaran fins a una finca de Maó per veure com un pare i un fill hi conren tota casta de verdures i hortalisses, com cullen tomàtigues i arrabassen patates, i per descobrir-hi una curiosa col·lecció de moltocultors, alguns dels quals varen ser fabricats a Mallorca i tenen més de 50 anys d'antiguitat. Maria Montero, la madona del programa, també s'impregnarà d'aires menorquins i us ensenyarà a fer una coca bamba així com toca. I Felip Munar, el mestre particular, assaonarà totes les peces amb una acurada selecció de paraules, dites i gloses ben relacionades amb els temes que es tractaran en els diversos reportatges. Ja ho sabeu, si voleu respirar l'autèntic ambient de les festes de Ciutadella sense moure's de casa vostra, dijous vespre teniu una cita amb ¨Uep! Com anam?¨ cent per cent menorquí.
En Xim, nebot de don Cristòfol, es planta per sorpresa a Sant Jeroni. Resulta que l'han tret del seminari, on es preparava per seguir les passes del conco. Les seves idees de justícia social i de la caritat cristiana col·lisionen amb les idees de la jerarquia eclessiàstica, molt més conservadora. Tot d'una esclatarà l'enfrontament entre el jove i el sector catòlic més recalcitrant del poble. Mentre, en Puput i na Victòria, plenament enamorats, cerquen estratègies per eludir la vigilància de les beates de la vila que no volen que tenguin relacions abans de casar-se.
L'alegria d'en Tianet per la relació amb n'Antònia durarà ben poc. N'Antònia rep una visita inesperada i, pel bé del seu fill, en Jeroni, optarà per una decisió dolorosa. D'altra banda, la convivència entre els veïnats de Cala Pruna i de Sant Jeroni, que han de compartir església, es fa de cada vegada més mala de dur. Encara amb la idea de recaptar doblers, don Lluc proposa fer estampetes amb la imatge de Sant Jeroni i una glosa. Llavors, se'n farà un concurs en què es triarà la més guapa. El problema és que qualcú no jugarà net. MOSSÈN CAPELLÀ (+07) (Cap. 52: ¨EL BETLEM DE SANT JERONI DE LA ROCA¨) Un animal estrany apareix fermat al bell mig de la plaça de Sant Jeroni de la Roca. Què hi fa? El poble de la Roca es prepara per al concurs de betlems que cada any se celebra a la comarca. Per això en Colau ha ideat un pla per guanyar el primer premi. Acceptarà l'Església els mètodes i maneres de fer d'en Colau? Na Fina de Son Magre té un cop de sort i això farà enrabiar els veïnats de la vila. Però, de veres és tan afortunada na Fina?
) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 60: LA GAVINA (MALLORCA)) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 61: ELS MUSICS DE BREMEN (UNIVERSAL))
1- MENORCA. CIUTADELLA: ¨Made in Ciutadella¨ La llet espessa és una espècie de brossat, que es menja amb sucre o canyella com a postres. És un aliment del camp que s'elabora des de l'antiguitat. Esperança va aprendre aquesta recepta, molt senzilla, de la seva mare. Ens prepararà un berenar a la seva finca, amb sobrassada torrada i llet espessa de postres. Aproximadament a les 13 hores vendran Elvira, que és la presidenta de l'Associació de Gent Gran de Ciutadella, i gent de l'associació. També un cor que ens cantarà gloses relacionades amb la llet espessa tal i com es feia tradicionalment. 2- MALLORCA. PALMA: ¨L'il·lusionista¨ Miguel Gavilán té 27 anys i és mag des dels 12 anys. Porta a terme números amb coloms, guacamais, espases, es fica dins una capsa lligat de mans i aconsegueix escapolir-se, etc. Assegura que a Espanya només existeixen dos mags que utilitzen un guacamai per a les seves actuacions. La feina amb animals és més complicada perquè els ha d'ensinistrar: per la qual cosa no els sol utilitzar, perquè té por a la seva reacció. Miguel prepararà un truc de levitació a ple aire, amb un parell de cadires als jardins de Es Baluard amb l'ajuda de la seva companya, a més a més d'algun truc d'aparició. A casa seva ens podrà fer algun truc d'aparició amb caixes un poc més espectacular. 3- MALLORCA. MANACOR: ¨La imaginació que ens falta¨ Sebastià porta des dels 17 anys treballant de fuster. Fa 7 va decidir muntar un taller artesanal de joguines de fusta, conta que és difícil encertar amb les joguines que poden entusiasmar un nin. El seu fill és la seva font d'inspiració. Recuperar les joguines de fusta amb les que jugaven els nostres padrins és una manera de desenvolupar la imaginació. El veurem treballar al seu taller de Manacor en companyia del seu fill. 4- MALLORCA. PALMA: ¨Secret professional¨ Samuel té 26 anys i és el cap de vendes del Puro Hotel i el Puro Beach. L'hotel fou creat per Mats Wahlstrom, un empresari d'èxit suec enamorat de l'illa de Mallorca. Va comprar el palauet al casc antic i va crear el tipus d'hotel en el qual li agradaria allotjar-se. Samuel va començar treballant a la recepció de l'hotel durant dos anys, després va marxar durant una temporada a Alemanya per millorar l'idioma. Conta que els que treballen a l'hotel són una gran família, sempre s'ha sentit molt emparat pels seus companys, i quan va tornar d'Alemanya li van oferir el seu lloc. Ell és mallorquí, tot i que, la major part dels seus companys són de diferents parts del món i de diferent nacionalitat, cosa que aporta un ambient multicultural i cosmopolita. Diu que gràcies a això aprenen tots de tots. 5- MALLORCA. VALLDEMOSA: ¨No sabria fer una altra cosa¨ La família de Miquel foren els únics, que durant 25 anys, elaboraven coca de patata i en foren els pioners del poble. Miquel és la tercera generació, i manté la recepta original del seu padrí que fou el pioner a Valldemossa el 1920. Porta 26 anys dedicant-se a fer coques, actualment té 41 anys. La història de la coca de patata a la seva família comença amb el seu padrí bunyolí, que se'n va anar a Valdemossa per amor i d'aquesta manera es va crear el forn. Inicialment, el seu padrí feia coques molt grosses i les venia per trossos. Veurem en Miquel elaborant aquest tradicional dolç que tot el món associa al preciós poble de Valldemossa. 6- MALLORCA. COLÒNIA DE SANT PERE: ¨Mestre de no res i manobre de tot¨ Metxo és pagès i coneix a la perfecció la cultura popular. De fet feia classes a la UIB sobre això. Metxo sap fer de tot; és foner, simbomber, canta tonades en un cor i va viure durant 2 anys en una casa construïda per ell mateix a una cala. Anirem amb ell a aquesta cala, que està a un parell de quilòmetres de la Colònia. Metxo va deixar allà la seva firma, a una roca. Durant el temps que va viure a la cala, vivia de la pesca, i del seu petit hort: era autosuficient, que diu, és la seva filosofia. 7- MENORCA. CIUTADELLA: ¨La terra em crida!!!¨ Rafel fou marger, però sempre va tenir una inquietud que el va portar a començar a comprar pènduls i a practicar amb ells. A l'any 61 va comprar un llibre sobre Radioestèsia, va començar a investigar i a poc a poc va descobrir que, tot i que no sigui una ciència, sí que funcionava. Diu que es necessita molta pràctica, provar i provar moltes vegades, no desanimar-se. Té un petit hort prop de Ciutadella on hi practica com a hobby la tècnica saurí per trobar aigua subterrània. La seva metodologia és sobre plànol amb un pèndul i després va a verificar sobre el terreny. I és el que farem, primer anirem a casa seva i després anirem a un terreny per a una demostració. 8- MENORCA. ALAIOR: ¨M'agrada el mal temps¨ Pere és mestre i pedagog, però la seva gran passió són els fenòmens atmosfèrics. Va començar fa 15 anys a interessar-se per la metodologia, perquè diu que li encanta el mal temps. Va començar amb un pluviòmetre i ara ja té una estació meteorològica digital a casa seva. Col·labora amb diversos mitjans, tant amb informació escrita com amb fotografies i vídeos. Té molt de material recopilat de Menorca dels darrers 15 anys: turmentes, descàrregues elèctriques, vents huracanats, neu i caps de fibló, que segons conta, és el més espectacular de veure. ILLENCS (TP) (Cap. 52) 1- EIVISSA. SANT CARLES: ¨Cridada perduda¨ Juan Carlos és una enamorat de les tradicions d'Eivissa. Va començar a fer ¨ucs¨ per curiositat, un ¨uc¨ és un crit amb intenció. S'ha de tenir bona veu i molta potència pulmonar per fer-ho bé i que arribi ben enfora. Antigament els pagesos d'Eivissa ho utilitzaven per comunicar-se amb les cases d'una mateixa vall. És un senyal d'avís que no té un significat especial; per a la gent de l'illa un ¨uc¨ és una cosa espontània, que expressa sentiments. Segons Juan Carlos, ha de sortir del més profund del teu ésser. Estarem amb ell fent una demostració i amb els seus padrins que ens contaran algunes anècdotes relacionades amb aquesta manera tan peculiar de comunicar-se. 2- MALLORCA. ALGAIDA: ¨Paraules de vell¨ Miquel és el glosador més jove de les Balears; té 10 anys i en fa tres que va començar amb els seus padrins, tot i que realment el seu mestre ha estat Jaume, un amic glosador del seu pare. Miquel conta que cada glosa té un tema diferent, i que parla d'una cosa o una altra depenent de la situació. El que més l'atreu és que és com un combat, un diàleg entre glosadors, li encanta improvisar. Recorre tot Mallorca per combatre amb les seves gloses. Estarem amb ell i la seva família juntament amb altres glosadors a casa seva a Algaida. 3- EIVISSA. EIVISSA: ¨La lliçó de la història¨ Francesc és el rector de la parròquia del Roser d'Eivissa. La seva afició és catalogar el patrimoni de l'Església a Eivissa. El que més li agrada són les campanes i els seus campanars. Ha dedicat molt temps a estudiar i catalogar totes les campanes: qui les va fer, on, quan, material, estil... Investiga a l'arxiu diocesà d'Eivissa. Cada campana té un nom de dona, les coneix totes. Farem un recorregut pels carrers de Dalt Vila i pels campanars més bells d'Eivissa. 4- MALLORCA. BANYALBUFAR: ¨L'or de Banyalbufar¨ Jaume i Pau són cosins i pertanyen a la comunitat de regants de Banyalbufar. Són pagesos de tota la vida i coneixen molt bé la importància de l'aigua. La font de la vila abasteix 70 regants de Banyalbufar; distribuint l'aigua pels canals que desvien l'aigua a cada terreny que pertoca, seguint uns estrictes horaris. A les seves terrasses (a causa de la peculiar orografia de la zona) sembren tomàtigues, faves i algunes hortalisses. Junts ens mostraran com abasteixen d'aigua les seves terres. 5- EIVISSA. SANTA EULÀRIA: ¨Temps que perdre¨ Pep forma part del club de pesca de Santa Eulàlia. Surt a pescar tres o quatre vegades per setmana, sempre amb canya. Li agrada relaxar-se mentre espera (si pica o no pica) diu que li passen mil coses pel cap o que simplement queda badabadoc mirant el mar. Pesca peix de roca, principalment per fer sopa. Si li va molt bé, regala part del botí. Per a ell és més que una afició, li agrada la tranquil·litat de l'espera i la relació amb altres aficionats a aquesta pràctica. 6- MALLORCA. GÈNOVA: ¨Menjar pagès¨ Joan presumeix de ser la primera persona que va introduir els calçots a Mallorca. Ara quasi tot el món els coneix, però s'ha passat molt de temps explicant que són i com es mengen. Fa 15 anys que té un restaurant a Gènova de cuina catalana amb la seva dona, on els calçots són l'especialitat. Són de Girona, però fa 40 anys que viuen a l'illa, de la qual n'estan totalment enamorats. Els calçots procedeixen de Valls, d'on els porta Joan cada setmana. Es couen a la brasa preferiblement a l'exterior, i s'acompanyen de salsa romescu, l'elaboració de la qual Carme és tota una especialista. 7- MALLORCA. PALMA: ¨Crònica plàstica¨ Jaume té 92 anys i una forma física i una vitalitat excel·lents. És escultor i encara ara no ha deixat de treballar. Per a ell és com una droga. L'interessen tot tipus de materials per a la seva obra. Fang, marbre, marés, pedra, fusta i diferents tipus de metalls. Va començar de picapedrer a Felanitx, on va néixer. Ha estat professor de dibuix molts anys i director de l'escola d'arts i oficis de Palma. Diu que fa les coses amb cos i ànima. Té un interès especial per representar personatges de la història de Mallorca. El veurem al seu pis de Palma on també treballa i guarda moltes de les seves creacions i records. 8- MALLORCA. PALMA: ¨La passió de la Calatrava¨ Pep és el president de la Confraria de Setmana Santa ¨Creu de Calatrava¨, la més antiga de Palma. Conta molt orgullós que fou el seu padrí qui la va fundar el 1912, i que ell ho ha viscut des de molt petit. Participar a les processons de Setmana Santa és una tradició molt important per a la seva família. Estarem amb cinc membres de la confraria a la capella de l'església de Socors, que és la seva seu. Portaran la roba que utilitzen a la processó. A la capella hi ha les imatges i els passos de la Setmana Santa desmuntats. En muntaran un, es vestiran i assajaran un pas.
El programa FIRES I MERCATS d'aquesta setmana visita la Fira de la Sabata de Lloseta. Entre moltes altres coses, veurem com es feien les sabates antigament, degustarem l'autèntic cardinal de Lloseta i coneixerem les actuals fàbriques de sabates de la localitat. I gaudirem, com sempre, d'un magnífic dia de fira ple de persones i productes interessants.
Avui a un món de Criatures seguirem centenars de coloms missatgers que han de superar una dura prova, fer una carrera d'Eivissa a Mallorca en el menor temps possible! Veurem com cans experts en la pastura demostren la seva vàlua en el concurs de Balears de Cans Pastors, controlant el ramat amb rapidesa. El Ca Eivissenc és una raça molt estimada pels caçadors, per això al propietari de na Tana i de na Via, li preocupa la sospita d'una possible malaltia de Leishmània. I finalment, coneixerem na Cora, una rotweiler, que ha de superar amb èxit unes classes d'ensinistrament, si no, serà donada en adopció.
¨L'esperit de la roca¨ La incapacitat per entendre què és l'Esperit Sant provoca una crisi de fe a na Coloma, que no aconsegueix que ningú no li pugui explicar de manera clara. Mentre, na Lurdes i na Petra es barallen per un tema més banal. Les dues es volen quedar un cosidor que s'ha restaurat a les classes de na Victòria. El problema és que na Victòria l'ha regalat a en Xesc, perquè ell el regali a na Magdalena. Don Cristòfol rep la visita d'una neboda, una monja especialista en sembrar discòrdia.
POBLES PALMA (PART1) - ALMUDAINA+S´HORT DEL REI - LA SEU - PARC DE LA MAR - SES VOLTES + PALAU EPISCOPAL -CORT - CONSELL INSULAR - PARLAMENT IB - PALAU MARCH - GRAN HOTEL
) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 63: LES GRANOTES (MALLORCA)) L'HORA DEL CONTE! (Cap. 64: EL FLAUTISTA D' HAMELÍN (UNIVERSAL))
1- EIVISSA. SANT CARLES: ¨Cridada perduda¨ Juan Carlos és una enamorat de les tradicions d'Eivissa. Va començar a fer ¨ucs¨ per curiositat, un ¨uc¨ és un crit amb intenció. S'ha de tenir bona veu i molta potència pulmonar per fer-ho bé i que arribi ben enfora. Antigament els pagesos d'Eivissa ho utilitzaven per comunicar-se amb les cases d'una mateixa vall. És un senyal d'avís que no té un significat especial; per a la gent de l'illa un ¨uc¨ és una cosa espontània, que expressa sentiments. Segons Juan Carlos, ha de sortir del més profund del teu ésser. Estarem amb ell fent una demostració i amb els seus padrins que ens contaran algunes anècdotes relacionades amb aquesta manera tan peculiar de comunicar-se. 2- MALLORCA. ALGAIDA: ¨Paraules de vell¨ Miquel és el glosador més jove de les Balears; té 10 anys i en fa tres que va començar amb els seus padrins, tot i que realment el seu mestre ha estat Jaume, un amic glosador del seu pare. Miquel conta que cada glosa té un tema diferent, i que parla d'una cosa o una altra depenent de la situació. El que més l'atreu és que és com un combat, un diàleg entre glosadors, li encanta improvisar. Recorre tot Mallorca per combatre amb les seves gloses. Estarem amb ell i la seva família juntament amb altres glosadors a casa seva a Algaida. 3- EIVISSA. EIVISSA: ¨La lliçó de la història¨ Francesc és el rector de la parròquia del Roser d'Eivissa. La seva afició és catalogar el patrimoni de l'Església a Eivissa. El que més li agrada són les campanes i els seus campanars. Ha dedicat molt temps a estudiar i catalogar totes les campanes: qui les va fer, on, quan, material, estil... Investiga a l'arxiu diocesà d'Eivissa. Cada campana té un nom de dona, les coneix totes. Farem un recorregut pels carrers de Dalt Vila i pels campanars més bells d'Eivissa. 4- MALLORCA. BANYALBUFAR: ¨L'or de Banyalbufar¨ Jaume i Pau són cosins i pertanyen a la comunitat de regants de Banyalbufar. Són pagesos de tota la vida i coneixen molt bé la importància de l'aigua. La font de la vila abasteix 70 regants de Banyalbufar; distribuint l'aigua pels canals que desvien l'aigua a cada terreny que pertoca, seguint uns estrictes horaris. A les seves terrasses (a causa de la peculiar orografia de la zona) sembren tomàtigues, faves i algunes hortalisses. Junts ens mostraran com abasteixen d'aigua les seves terres. 5- EIVISSA. SANTA EULÀRIA: ¨Temps que perdre¨ Pep forma part del club de pesca de Santa Eulàlia. Surt a pescar tres o quatre vegades per setmana, sempre amb canya. Li agrada relaxar-se mentre espera (si pica o no pica) diu que li passen mil coses pel cap o que simplement queda badabadoc mirant el mar. Pesca peix de roca, principalment per fer sopa. Si li va molt bé, regala part del botí. Per a ell és més que una afició, li agrada la tranquil·litat de l'espera i la relació amb altres aficionats a aquesta pràctica. 6- MALLORCA. GÈNOVA: ¨Menjar pagès¨ Joan presumeix de ser la primera persona que va introduir els calçots a Mallorca. Ara quasi tot el món els coneix, però s'ha passat molt de temps explicant que són i com es mengen. Fa 15 anys que té un restaurant a Gènova de cuina catalana amb la seva dona, on els calçots són l'especialitat. Són de Girona, però fa 40 anys que viuen a l'illa, de la qual n'estan totalment enamorats. Els calçots procedeixen de Valls, d'on els porta Joan cada setmana. Es couen a la brasa preferiblement a l'exterior, i s'acompanyen de salsa romescu, l'elaboració de la qual Carme és tota una especialista. 7- MALLORCA. PALMA: ¨Crònica plàstica¨ Jaume té 92 anys i una forma física i una vitalitat excel·lents. És escultor i encara ara no ha deixat de treballar. Per a ell és com una droga. L'interessen tot tipus de materials per a la seva obra. Fang, marbre, marés, pedra, fusta i diferents tipus de metalls. Va començar de picapedrer a Felanitx, on va néixer. Ha estat professor de dibuix molts anys i director de l'escola d'arts i oficis de Palma. Diu que fa les coses amb cos i ànima. Té un interès especial per representar personatges de la història de Mallorca. El veurem al seu pis de Palma on també treballa i guarda moltes de les seves creacions i records. 8- MALLORCA. PALMA: ¨La passió de la Calatrava¨ Pep és el president de la Confraria de Setmana Santa ¨Creu de Calatrava¨, la més antiga de Palma. Conta molt orgullós que fou el seu padrí qui la va fundar el 1912, i que ell ho ha viscut des de molt petit. Participar a les processons de Setmana Santa és una tradició molt important per a la seva família. Estarem amb cinc membres de la confraria a la capella de l'església de Socors, que és la seva seu. Portaran la roba que utilitzen a la processó. A la capella hi ha les imatges i els passos de la Setmana Santa desmuntats. En muntaran un, es vestiran i assajaran un pas. ILLENCS (TP) (Cap. 53) 1-MALLORCA. SÓLLER. ¨S'ha de viure!!!¨ Biel és un dels integrants de la Coordinadora de l'11 de maig que organitzen el popular Firó de Sóller. Trobem el col·lectiu de moros, de cristians, de pagesos, l'associació de cosidores. Vindran els personatges més representatius; les valentes dones, el rei o el príncep moro. A la plaça del poble, podrem disparar l canó i simular que assaltam qualque casa, ascendint per un balcó. Qualque dona de l'Associació Can Dulce ens explicarà com cusen els vestits. Tot per tal de demostrar com és d'important és per a ells aquesta festa. 2-MALLORCA. DEIÀ: ¨La felicitat, en els ulls¨ L'antropòloga americana, Jacqueline Waldren, fa més de quaranta anys que viu a Deià i decidí analitzar l'impacte que va tenir l'arribada d'estrangers i ¨forasters¨, que des del s. XIX s'han anat instal·lant en el poble. L'autora mostra com, durant més d'un segle, ¨mallorquins¨, ¨estrangers¨ i ¨forasters¨ han evolucionat. Jacqueline ens explica la importància que té l'escriptura en la seva vida, i la seva relació amb la gent de Deià, d'això n'ha escrit dos llibres. També ens mostrarà el museu arqueològic, que va crear el seu marit, William Waldren, que va morir, i va significar quelcom molt important en la seva vida. 3-MALLORCA. PONT D'INCA: ¨Un home a un nas aferrat¨ Amb 14 anys, M. Àngel ja tenia una sensibilitat especial pels dofins. Se sentia atret per les essències i per la màgia de la destil·lació en un laboratori. Com Grenoville percebia amb claredat les aromes que l'envoltaven. Es va dedicar, durant un temps a les cremes cosmètiques fins que va adquirir l'empresa de Bernat Vallori a la qual elaboraven el perfum amb flor d'ametller. Bernat li passà el secret de la fórmula. Enguany han creat una versió del perfum de flor d'ametlla més fresc, amb la mateixa essència però afegint-li quelcom de fantasia. El veurem recorrent els camps d'ametllers i en el laboratori on s'elaboren les fragàncies. 4-MALLORCA. CAIMARI: ¨Quan un home i una dona¨ Jaume té 83 anys i ja ha fet un poc de tot. Avui dia està jubilat i es dedica al camp. Amb ell veurem el procés dels empelts; coneix tres formes diferents de fer-ho. Prepara una cola especial amb la qual realitza l'empelt; té una figuera amb cinc tipus de figues diferents, que ens mostrarà, a més a més d'un llimoner - taronger. Jaume diu que la seva dona sempre comenta ¨tanta sort tots els ametllers fossin albercoquers¨, perquè hi ha molts ametllers a Mallorca i és difícil aconseguir albercoquers. Estarem amb aquesta entranyable parella amb una vida dedicada al camp i a la seva família. 5-MALLORCA. POLLENÇA ¨Vida de cans!¨ Fina mai no havia tengut animals. Descobrí que sentia passió per ells als 37 anys. Un ca malalt aparegué a casa seva i com que sempre ha estat una dona conscienciada, ella i les seves filles el van cuidar i el dugueren a la protectora d'animals de Palma. Els de la protectora tot d'una van veure que Fina estava molt sensibilitzada i li van proposar que els dugués cans abandonats de la zona. Així va començar en el Refugi, fa 24 anys. Hi ha un voluntari, que hi és des de fa cinc anys, que és de gran ajuda. Ell s'encarrega de capturar els moixos de carrer, els castra i els torna a les colònies. També els alimenta. En el refugi també tenen una somera i un ase. Fina diu que el refugi li ocupa tota la vida, però se sent satisfeta. 6-MALLORCA. PORT DE POLLEÇA: ¨Pastisseria de ment¨ Pep Moragues és de Muro, té 54 anys , i començà a la pastisseria als 15. Regenta la pastisseria Sucrart en el Port de Pollença des de fa més de dues dècades. El seu fill fa feina amb ella. A Mallorca, hi ha poca tradició pastissera, per la qual cosa amb ell intentarem donar-li un impuls i que la gent la conegui i s'aficioni. I sobretot, conèixer l'illa a través dels sabors. També li interessa la improvisació i la poesia; el veurem en acció amb les seves dues aficions favorites. 7-MENORCA. EL MIGJORN. ¨L'herència de les mans¨ Miquel és fuster, però fa més de 15 anys que es dedica a cordar cadires. Té un petit local en el Migjorn, el seu poble natal. Utilitza diferents materials per a cordar, el millor, però, és la bova que la emmagatzema durant l'estiu i la deixa secar. En va aprendre d'un mestre cordador del Migjorn. Diu que quan era fadrí ja el perseguia per a transmetre-li els seus coneixements, però ell només pensava en divertir-se. Conta que en casar-se, el va cercar perquè li ensenyés. D'això fa 15 anys, i en fa dos que li donaren la carta de ¨mestre artesà cordador de cadires¨. El veurem treballant sota els atents ulls de la seva filla petita de la qual espera que aprengui l'ofici.
El programa s'endinsarà en l'evolució de les ciutats, l'arquitectura i l'interiorisme a les Illes Balears. Passejarem pels carrers més emblemàtics de les illes on la gent hi feia la vida, hi anava de compres, hi festejava... I veurem quins edificis eren els més emblemàtics, on més hi anava la gent: assistirem al teatre, a les tertúlies dels cafès o a la plaça de toros. I ja dins la llar, veurem com han evolucionat el mobiliari i la decoració al llarg de tot el segle. Veurem com va canviar-ho tot l'arribada de l'aigua corrent o de la televisió. Entrarem a les cuines de la primera meitat de segle per comprovar com les famílies feien la vida allà escalfant-se al caliu del foc de la llar. Un recorregut entranyable que ens transportarà per aquests 100 anys tot revivint moments del segle al voltant d'un espai on han passat els millors aconteixements de la nostra vida: la llar.
Avui a un Món de Criatures coneixerem na Trufa, una cussa atropellada per un cotxe que es donà a la fuga i ara la seva vida podria córrer perill. També sabrem si na Grisa, la somera amb una greu artrosi del Centre Internacional Caní, podrà ser sotmesa a una operació que li salvaria la vida. Seguirem les passes d'una tortuga trobada a peu de carretera, al centre de recuperació de Son Reus, faran tot el possible per tal que millori i pugui tornar a la natura. I finalment, coneixerem en Barry, aquest ca té pedres als ronyons que li fan orinar sang i un tumor a la boca impedeix que mengi bé, però una sorpresa al quiròfan ens farà preocupar-nos per la seva salut.
¨Les noces d'or de don Cristòfol¨ Don Cristòfol serà el protagonista d'aquest capítol de ¨Mossèn Capellà¨, ja que celebra les noces d'or de capellà. La intenció d'en Lluc i de la resta de feligresos és la de fer una festa per aquest esdeveniment, però don Cristòfol es pensa que tot el que vol fer només és una maniobra per jubilar-lo. A més, durant la preparació dels actes d'homenatge, en Lluc descobrirà el secret més ben guardat de na Magdalena, secret que ella intentarà per tots els mitjans que no surti a la llum.
Una micona més és molt més que un programa de cuina. Óscar Martínez i Miquel Such fan un recorregut per la cuina tradicional, la més avantguardista i la internacional, donant a conèixer els ingredients, l'elaboració i les curiositats dels diferents plats, que ells cuinen durant el programa. El to és divertit i el llenguatge senzill, aconseguint que qualsevol recepta resulti fàcil per als espectadors. Una micona més té a més, un valor afegit. Ve farcit de bons consells perquè cuinar sigui sempre entretingut i de passada, poguem treure el màxim rendiment a allò que tenim en el rebost. El programa inclou cada dia, l'elaboració d'un plat principal i també aperitius, sorbets, entrants i postres. Tot senzill i deliciós. Un cop a la setmana tendrem cuina internacional o de fusió, una mescla d'estils culinaris amb resultats excepcionals. En el programa d'avui, proposam un menú molt complet, per començar uns pebres del piquillo farcits amb crema de pèsols. Per als postres, stracciatella de mascarpone.
CRÓNICAS VAMPÍRICAS (+12) (Cap. 46: EL HIBRIDO)
POBLES PALMA (PART2) -PLAÇA ESPANYA -PARC DE LES ESTACIONS -ES MOLINAR -SON PARDO .POLIGON CAN VALERO -ESTADI SON MOIX -ESCORXADOR MUNICIPAL -PLAÇA DE BOUS -INSTITUTS RAMON LLUL I JOAN ALCOVER Sinopsis 1
