
)

TIR Com funciona una arma? És fàcil fer diana amb una pistola? Avui veurem com s'entrenen els policies locals de Palma. TRUCS I CONSELLS: CALCULADORA GOOGLE Ja no cal obrir la calculadora dels accessoris de Windows; només hem de teclejar l'operació a la barra del cercador i automàticament ens surt el resultat. REPORT: ENERGIA FOTOVOLTAICA Avui parlarem de l'energia fotovoltàica, una forma d'energia solar per obtenir electricitat. SABIES QUE… (PROVA D'ATENCIÓ) Ens arriba tanta informació al cervell per la vista, que de vegades només processam la que consideram necessària... LLEIS DE NEWTON Ens anam d'excursió i aprofitam una frenada de l'autocar per explicar les lleis de Newton. DATES I DADES: IDIOMES Al món es parlen unes 6.000 llengües, de les quals el 50% es troben en perill d'extinció. EXPERIMENT: SABIES QUE… (LÍNIES BLANQUES AL CEL) Com es formen les línies blanques que sovint veim al cel quan passa un avió a reacció? Vos ho contam a El perquè de les coses.
| AVUI |

Figura en bonze de Fra Juniper Serra, Reunió anual dels clubs d'esplai de les illes, treballadors de Mater Misericordiae a Esporles, Lluita grecoromana. Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Inca la reunió anual de clubs d'esplai de Mallorca. Activitats, jocs i molta festa per gaudir d'un dia de convivència. El tema central fou la conservació de la natura, per això vestits de diferents tribus varen passar tot el dia aprenent com ajudar a la mare terra. A Esporles tenen els carrers més nets que mai. Fa una setmana que tres usuàries del centre Mater Misericordiae hi treballen de valent. És el resultat d'un conveni entre l'ajuntament i el centre, que vol ajudar que aquestes persones que normalment tenen una inserció laboral difícil puguin sortir endavant per si mateixes. Un altre homenatge pels 300 anys del naixement de Fra Juniper Serra. L'escultor i jesuita Miquel Garau Horrach ha creat una escultura en bronze que representa el fundador de Califòrnia. L'artista, apassionat per la figura del missioner ens rebrà al seu estudi per contar-nos el procés de la creació. N'Eusebi Capel es un prevere molt especial. A més de dedicar-se a les seves feines com a capellà és entrenador d'un grup de lluita grecoromana. Coneixerem la seva passió per aquest esport, i com s'ho fa per compaginar les seves dues grans passions.

Durant tres dies en el marc incomparable de Dalt Vila a la ciutat d'Eivissa, tot l'entorn es transforma i com per art de màgia podem fer un salt en el temps i tornar a la època medieval. Carrers i places s'omplen de tot tipus de personatges en un mercat medieval que té fama per ser un dels millors de la península. El mercat medieval d'Eivissa és d'alguna manera el tret de sortida a la temporada turística. Bufons, artesans, danses medievals, espectacles de carrer i tot tipus d'oficis es barregen amb desfilades d'oques, toros i cavalls. Visitar el Mercat medieval d'Eivissa és retrocedir en el temps fins una època on la convivència de religions i cultures era possible en una ciutat mediterrània, pròspera i oberta al món com encara ho és la ciutat d'Eivissa. Als FIRES I MERCATS d'aquesta nit volem que ens acompanyeu a fer un volt pel que sense dubte és un gran espectacle de colors, olors i sabors.

VISITAREM UNS JOVES IMITADORS DE UEP! COM ANAM? I COLLIREM MADUIXES, FLORS DE CARABASSÍ I CACTUS Aquest dijous, tendrem el plaer de conèixer quatre bergantells de Lloseta que són ben fans de Uep! Com anam? i dediquen el seu temps lliure a gravar versions humorístiques del nostre programa i a penjar-les a Internet. Toni Ballador els visitarà durant una de les seves sessions de gravació, els entrevistarà i esbrinarà per què uns al·lots de 18 anys passen tant de gust imitant els nostres presentadors i els nostres reportatges sobre la pagesia balear. Serà un encontre ben divertit que, sens dubte, farà que ens ben xapem de riure. En acabar, ens trobarem amb un barber de Llucmajor que gaudeix més fent de camper que tallant cabells i el seguirem mentre cull un producte de temporada molt singular: la flor de carabassí, una delícia natural que s'empra en receptes d'alta cuina. A continuació, retrobarem el nostre presentador collint maduixes per Eivissa i coneixent un sabater binissalemer que va canviar d'illa i d'ofici per amor; tot seguint l'al·lota que avui en dia és la seva dona. I després d'aquesta apassionada història, ens posarem a collir cactus a caramulls a un singular viver de Ses Salines dedicat a l'exportació internacional de tota casta de plantes punxegudes i greixoses. Descobrirem tots els secrets d'aquest punyent cultiu i també sabrem com va néixer i créixer aquesta empresa pionera a les nostres illes. Finalment, ens entendrirem acompanyant una repadrina de Son Macià que ensenya tota casta de tradicions pageses al seu renét mentre tots dos feinegen a la seva finca. En l'apartat de consells domèstics, la madona jove del programa ens explicarà com elaborar un pràctic fruiter de paper reciclat. I, per la seva banda, el mestre Felip Munar no deixarà passar cap oportunitat per explicar-nos totes les gloses, paraules o dites que surtin a col·lació al llarg dels diversos reportatges.

TIRA TIRA RECORRE EL CAMÍ DES CORREU, D'ESPORLES A BANYALBUFAR Diumenge, 10 d'octubre, a les 15.00 h, el programa d'excursions Tira Tira, presentat per Rafel Gómez Oliver, conegut com Rafel de Can Renou, s'apropa al poble d'Esporles. En el municipi es comença el Camí des Correu, una antiga via de comunicació que arriba fins a Banyalbufar. Rafel Gómez, el caminant, recorrerà el camí amb Bernardí Morey, el primer home que va baixar Sa Fosca a l'any 1965. Bernardí li ensenyarà els secrets de la zona i li contarà moltes anècdotes personals, fins a arribar a Banyalbufar, on Rafel visitarà les vinyes de la Cooperativa Malvasia. Un dels seus responsables, Toni Mora, li contarà com han recuperat un vi que es va perdre a finals del segle XIX. Deixa't impressionar per les meravelloses propostes d'excursió del Tira Tira d'IB3 Televisió cada diumenge, a les 15.00 h.

Espardenyes, tondre i filar llana a Baleartnostrum Palma, 14 de maig de 2013.- Aquest proper diumenge 19 de maig IB3 emetrà a partir de les 20.00 hores el capítol trenta un de Baleartnostrum. un programa dedicat a la cultura i artesania balear, on es mostra com és el món dels mestres artesans de les Balears, així com a tots aquells oficis tradicionals que han sigut tan importants en un moment de la nostra història.. En el capítol d'aquesta setmana coneixerem un tonedor, en Tomeu Riera, de Sant Llorenç, qui ens mostrarà com es tona una ovella amb estisores. Després, a Eivissa, visitarem a n'Antonia Ribes, una filadora, qui ens presentarà la forma tradicional de prepara la llana per poder filar. Finalment, viatjarem fins a Sant Francesc (Formentera), a on en Jaume Escandell, espardenyer ens ensenyarà com es fan unes espardenyes. Baleartnostrum, sinònim d'amor cap a la nostra terra i cap a les tradicions balears, és un programa que arriba als vostres cors transmitent coneixements carregats de bellesa, identitat i saviesa cada diumenge a IB3 Televisió.

Benvinguts a MPOn. Preparau-vos, perquè avui no us donarem descans. Arribam carregats de curiositats, com dos germans que resultà que eren cosins, un olivar sense oliveres, un puig que en realitat no es diu com tots pensam, una serra que ha tengut dos noms, uns pantalons americans que a Amèrica tenen nom menorquí i, fins i tot, una platja americana que du el nom d'un mallorquí. En poques paraules, avui al MPOn….El món al revés!

En Vicenç menteix a una carta a la psicòloga que ha d'avaluar a na Petra i en Vicenç cara a l'adopció. Quan la psicòloga ve, demanen a la resta del poble que li segueixin la corrent. Na Victòria defensa la seva feina davant els cursos d'en Puput. La psicòloga s'assabenta del que passa però, finalment, els proposa com a pares adoptius. En Puput i na Victòria es besen.

En Colau anuncia que l'Ajuntament subvencionarà les explotacions ramaderes autòctones. Na Coloma i na Lurdes es disputaran l'ajuda. Per això, na Lurdes, que no té cap animal, comprarà una vaca amb l'ajut d'en Puput. Na Coloma pressionarà na Bàrbara per aconseguir els doblers i na Lurdes els demanarà a en Tianet. Un accident precipitarà el desenllaç d'aquestes disputes. MOSSÈN CAPELLÀ (+07) (Cap 42: ¨ADAM I LA MONEIA¨) Na Dolça, la neboda de don Cristòfol, que fa practiques a l'institut, dividirà un cop més el poble entre els seguidors de les teories creacionistes i els defensors de l'evolucionisme. En Lluc, com sempre, es trobarà enmig de la disputa. Per altra banda, tot Sant Jeroni es posarà en peu de guerra per un fet tan natural com que una mare doni de mamar el seu fill. A més, na Victòria, frissa de tornar a la feina.

Què feies l'any de sa neu? Jo hi era recorda avui a la gran nevada de l'any 1956 i el rodatge d'un clàssic del cinema a Mallorca: El Verdugo Avui, a Jo Hi Era, recordarem el dia que les illes van despertar amb un paisatge insòlit: el febrer de 1956, una onada de fred sense precedents deixava un bon gruix de neu a totes les Balears. Menorquins, eivissencs i mallorquins recorden com van viure s'any de sa neu. Veïnats de Palma i Portocristo reviuen l'arribada d'un equip cinematogràfic que va revolucionar la vida de molts mallorquins l'any 1963: l'equip de Berlanga rodava una pel.lícula que faria història: El Verdugo, filmada a escenaris mítics de Balears. JO HI ERA (TP) (Cap 10: Els anys del ¨destape¨ i la torrentada que va afectar Mallorca l'any 1989) Els anys 70 van dur a les nostres illes un moment sorprenent i inoblidable: el cinema s'allunyava de tabús i a les pantalles tothom es treia la roba. Arribava el ¨destape¨. Cineastes i públic conten com es van viure a Balears els anys de l'escàndol. El setembre de 1989 un fenomen meteorològic va dur el drama a bona part de Mallorca. Després d'hores de pluja, els carrers de Campos, Portocristo i Manacor quedaven completament inundats. Recordem la torrentada que es va endur la vida de cinc persones a Balears.

Com cada any, Campos celebra la seva cita anual amb la Fira de Maig. Una fira on els animals tenen un paper destacat ja que es celebra el concurs morfològic nacional selecte reproductor boví-frisó. Aquesta és la millor excusa per una jornada plena d'activitats d'allò més variades: la mostra de pa pagès campaner i tast d'ensaïmada feta a Campos, ball de gegants, exhibició d'aus de falconeria, exposició de roses i actuacions de pallassos per grans i petits. Tot això i molt més hem viscut al FIRES I MERCATS que avui compartim amb tu. Ni la pluja ni el vent de primavera van poder aturar la il·lusió d'un poble que va llançar-se al carrer a viure plenament la seva Fira de Maig.

) L'HORA DEL CONTE! (Cap 20: L' AMOR DE LES TRES TARONGES (MALLORCA)) L'HORA DEL CONTE! (Cap 21: UN, DOS TRES, MARRO ÉS ( EIVISSA))
| 20/05/2013 |
| 08:50 | PARLAMENT |  |
|

1. MALLORCA. PALMA: Les joguines d'un marí Manuel Rives prové d'una família de marins de vàries generacions. Ell també és oficial de la marina mercant, però s'ha dedicat més a la docència. Les seves joguines preferides, com no, són els vaixells. Sempre havia tingut vaixells de joguina però és a partir dels anys 70 quan comença a col·leccionar-los seriosament. Ara compta amb una flota de 240 vaixells, gran part d'aquests, exposats a les vitrines de l'Escola Nàutica de Palma. Manuel ens mostrarà, a través dels seus ulls d'entès, les millors peces. Unes joies de valor incalculable. 2. MALLORCA. PALMA: Córrer a sis potes Fany sempre ha estat una apassionada dels animals. Fa 10 anys es va fer càrrec d'una cusseta abandonada i li posà el nom de Cuca. Aquest episodi va tenir una certa influència en la seva decisió de crear la ONG Cultura Animal. L'objectiu de la qual és fomentar i millorar la convivència entre animals de companyia, especialment cussos, i humans. Una manera d'aconseguir-ho és practicant canicross, que és una modalitat esportiva que consisteix a córrer sincronitzat amb el teu cus. A aquestes competicions hi solen acudir cussos grans i forts, però com que en les carreres de Fany l'important no es guanyar, sinó participar, hi corren tot tipus de cussos i humans. 3. MALLORCA. MANACOR: Capritx de monges Les monges benedictines del convent Santa Família porten una vida tranquil·la i dediquen el seu temps a l'oració, el treball i la reflexió. Malgrat la seva vida allunyada del material, d'alguna cosa han de viure. Així que, quan van tancar Majorica i es quedaren sense treball, una de les germanes va suggerir elaborar melmelada i es van posar mans a l'obra. La seva primera comanda fou per a la cistella de Nadal d'una empresa constructora, i des de llavors no s'han aturat. 4. MALLORCA. SANTA PONÇA: Passar-ho como una mona Fa molts anys que Celine perseguia un somni, i fa tres mesos ho ha aconseguit. Han estat molts els esforços de Celine i els seus amics per aconseguir que el parc acrobàtic fusionat amb la naturalesa obrís les seves portes. Plataformes, xarxes, ponts aeris, cables, gronxadors... tot això entre les branques dels arbres. No recomanat per als que tinguin vertigen. 5. MALLORCA. BUNYOLA: La selva d'Alfàbia Mauricio porta quatre anys treballant als jardins d'Alfàbia. Aquests estan situats en un enclavament paradisíac i els seus jardins, que es remunten a la denominació àrab, estan declarats patrimoni històric artístic. A la casa s'han allotjat o han vingut personatges tan il·lustres com Isabel II o Ban-Abet. Mauricio ens conta com ha anat descobrint els seus racons i el que significa per a ell. 6. MALLORCA. ESTABLIMENTS: Buffon's A Gori i a Joan Carles sempre els havia agradat el teatre, però ja eren grandets quan tornaren uns addictes i ja no van poder deixar-ho. Els dos coincideixen amb el seu gust d'alterar al públic. De quina manera? Amb la ironia, el sarcasme i la crítica social, és a dir, fent el bufó. Els dos han muntat una companyia anomenada Buffon's i d'aquí poc obriran un nou cafè teatre a la ciutat. Ens delectaran amb uns números... 7. MENORCA. CIUTADELLA: Silhouetteman Gorán és serbi. Va venir a l'illa fa 10 anys. Des de llavors, passa la meitat de l'any a Menorca i l'altra meitat a Mallorca. Fa molt temps que treballa a la plaça de la Catedral de Ciutadella retallant perfils amb ses seves tisores. Tots el coneixen. Entre la seva clientela abunden els nens, però també majors: gent anònima i famosos com Claudia Schiffer o alguns jugadors del Barcelona. 8. MENORCA. ALAIOR: Camatrón de l'illa Kiko va néixer a Càceres, però fa 14 anys que viu a l'illa, i està casat amb una menorquina. Li encanten els instruments, el reciclatge, la plàstica i inventar coses. Ha fusionat tot això i es dedica a inventar-se instruments musicals i construir-los amb materials reciclats. És un recicla-luthier. Ara treballa en el seu taller anomenat Kikodac. Les seves darreres creacions són el camatrón, les taules musicals o els pals de pluja. 9. MENORCA. ES CASTELL: Un gentleman menorquí Josep Maria és un home erudit i polifacètic. És jurista, registrador de la propietat, assagista, novel·lista, president de l'associació d'amics de l'òpera i ara, s'ha llançat a l'agroturisme de qualitat. Sant Joan de Binissaida és el nom del seu hotel, que es troba en un marc incomparable. L'estil colonial anglès, que imperava a l'illa durant la dominació anglesa en el segle XVIII, té un cert protagonisme en la decoració de l'hotel. Cada una de les habitacions té nom de compositor d'òpera o de música clàssica, un homenatge als creadors de la música que tant estima.

Què feies l'any de sa neu? Jo hi era recorda avui a la gran nevada de l'any 1956 i el rodatge d'un clàssic del cinema a Mallorca: El Verdugo Avui, a Jo Hi Era, recordarem el dia que les illes van despertar amb un paisatge insòlit: el febrer de 1956, una onada de fred sense precedents deixava un bon gruix de neu a totes les Balears. Menorquins, eivissencs i mallorquins recorden com van viure s'any de sa neu. Veïnats de Palma i Portocristo reviuen l'arribada d'un equip cinematogràfic que va revolucionar la vida de molts mallorquins l'any 1963: l'equip de Berlanga rodava una pel.lícula que faria història: El Verdugo, filmada a escenaris mítics de Balears. JO HI ERA (TP) (Cap 10: Els anys del ¨destape¨ i la torrentada que va afectar Mallorca l'any 1989) Els anys 70 van dur a les nostres illes un moment sorprenent i inoblidable: el cinema s'allunyava de tabús i a les pantalles tothom es treia la roba. Arribava el ¨destape¨. Cineastes i públic conten com es van viure a Balears els anys de l'escàndol. El setembre de 1989 un fenomen meteorològic va dur el drama a bona part de Mallorca. Després d'hores de pluja, els carrers de Campos, Portocristo i Manacor quedaven completament inundats. Recordem la torrentada que es va endur la vida de cinc persones a Balears.

A l'any 61 va néixer a Ferreries un dels actuals i més personals símbols del poble. Fet pedra a pedra i amb les pròpies mans de Desiderio Allés, es va crear Loar, un bar construït del no res que, poc a poc i amb l'esforç de tota la família, s'ha convertit en un punt de trobada per a molta gent. Avui dia Loar compta amb el bar, els apartaments i un hotel de tres estrelles que dóna recer a qualsevol persona que vulgui allotjar-se dins un càlid ambient familiar.

En el segle XX hi han hagut grans avenços tecnològics però també gran qüantitat de successos. Avui el documental ¨Un Segle de Pinyol Vermell¨ farà una repassada dels successos més destacables al món en aquests cent anys. Al llarg del segle XX n'hem tingut de tot tipus: guerres mundials, grans catàstrofes com l'enfonsament del Titanic o la desaparició de les grans icones del segle XX com James Dean i Marylin Monroe. Molts successos han anat lligats a moviments polítics, i alguns d'ells van canviar el decurs de la història com la mort de Carrero Blanco o la de Franco; i alguns d'altres que l'haguéssin canviat si haguessin acabat d'una altra manera, com el frustrat cop d'Estat del 23-F. La música en aquest segle també ha perdut a algunes de les seves grans figures com Elvis Presley i John Lennon Tot i que en aquest segle hem pogut veure la millor cara de l'ésser humà, també ens ha mostrat la pitjor. El XX ha estat un segle ple de successos.

¨Colau contra el món¨ Na Bàrbara ha engegat en Colau després d'haver trobat a la butxaca d'una jaqueta la carta d'amor que na Coloma va escriure a en Vicenç. En Colau s'instal·la a viure al despatx fins que en Lluc se'n compadeix i l'acull a la rectoria. En Colau, emperò, descarregarà la frustració amb tots el que l'envolten. Ningú no podrà fugir de la còlera del batle de la Roca.

Com es deia abans el carrer del Sindicat de Palma? Qui fundà Marratxí? Ja sabem que hi ha una esglèsia sense sostre a les illes però… és cert que també n'hi ha una que no te parets? De qui era Marivent? Podem fer un túnel submarí entre Menorca i Mallorca? Qué és l'embat? L'Àngel de l'Almudaina…. es mou? Perquè Sant Sebastià és el patró de Palma? Qué és mes a prop de Formentera: Algèria o Menorca? Les preguntes que mai t'hauries plantejat i de les que mai haguessis imaginat la resposta només les trobaràs a Mira per on!, el programa sobre curiositats de les illes d'IB3 Televisió.

Hummus de moniato amb won ton fregit Amanida de ventresca, alvocat i taronja Una micona més és molt més que un programa de cuina. Óscar Martínez i Miquel Such fan un recorregut per la cuina tradicional, la més avantguardista i la internacional, donant a conèixer els ingredients, l'elaboració i les curiositats dels diferents plats, que ells cuinen durant el programa. El to és divertit i el llenguatge senzill, aconseguint que qualsevol recepta resulti fàcil per als espectadors. Una micona més té a més, un valor afegit. Ve farcit de bons consells perquè cuinar sigui sempre entretingut i de passada, poguem treure el màxim rendiment a allò que tenim en el rebost. El programa inclou cada dia, l'elaboració d'un plat principal i també aperitius, sorbets, entrants i postres. Tot senzill i deliciós. Un cop a la setmana tendrem cuina internacional o de fusió, una mescla d'estils culinaris amb resultats excepcionals. Avui començam amb un aperitiu molt original, hummus de moniato amb won ton fregit. Com a plat principal vos proposam una amanida de ventresca, alvocat i taronja

SÓLLER. LA FIRA Aquesta setmana el programa Fires i mercats ha estat a Sóller per gaudir d'un gran dia de fira, on sollerics i visitants comparteixen activitats, musica i carrers plens de gent arribada de tot arreu. En ple centre de la Plaça de la Constitució cal destacar el mercat d'artesans i associacions del poble. Un marc únic per una fira única.

CONFÍA EN MI (Cap 3: PERO ESPERA, AUN HAY MAS)

Hi va haver uns anys en què a la cançó de l'estiu sempre hi ressonava el nom Mallorca. Són els estius del ¨Me lo dijo Pérez¨, ¨Vuelo 502¨, ¨El Puente¨… El Festival Internacional de la Cançó de Mallorca va dur el nom de l'illa a guateques i festes de tot Europa. Avui, a Jo hi era, músics, públic i organitzadors recorden la segona edició del festival, que l'any 1965 va dur a Mallorca Karina i Mochi i va deixar a la nostra memòria una melodia inoblidable, la del ¨Me lo dijo Pérez¨. L'any 1998 vam viure una tragèdia al port de Palma: una explosió de gas destruïa completament la cafeteria Capuccino i provocava la mort d'una persona. Veïnats, bombers, metges, serveis d'emergències i periodistes recorden com tothom es va movilitzar per ajudar les víctimes i com entre tots varen fer el possible per paliar un moment dramàtic.

Pobles CIUTADELLA SAN JOAN DE MISSA CALA EN BLANES CALA MORELL CALA GALDANA SON XORIGUER CALA EN BOSC SANTANDRIÀ

) L'HORA DEL CONTE! (Cap 23: L' ANEGUET LLEIG ( UNIVERSAL)) L'HORA DEL CONTE! (Cap 24: LA REINA DE LES NEUS ( UNIVERSAL))

1- MALLORCA. CONSELL: ¨La darrera agulla¨ Pere és el darrer espardenyer de les Balears. Fabrica espardenyes seguint la tradició familiar, és la tercera generació, que pareix que acabarà en ell (perquè no té descendència, de moment... i tampoc ho mostra a ningú). Aquesta tradició es remunta a l'any 1914. El veurem fer feina al seu taller, i ens contarà que va tenir clients tan especials com Ingrid Bergman o Robert Graves. Una de les coses més peculiars és que Pere fa feina amb un punxó molt especial que ja no es fabrica, que és herència del seu padrí i del seu pare. 2- MALLORCA. PALMA: ¨Mallorca es vesteix de Londres¨ Carmen presentarà la seva darrera col·lecció d'estiu mesclada amb peces d'hivern. La veurem fent feina al seu taller amb el seu ajudant, tallant els patrons i col·locant-los sobre el maniquí. A l'estudi de fotografia del seu amic Timoteo, realitzarà una sessió de fotos per preparar un catàleg de la seva col·lecció. Gent de la perruqueria Momo es desplaçarà a l'estudi per maquillar i pentinar a les noies. Tot això per gaudir de la moda més transgressora i urbana de Palma. 3- MALLORCA. PALMA: ¨El mar bressa il·lusions¨ La fundació ¨Joves navegants de Balears¨ neix amb la intenció d'integrar joves marginats socialment. Paco i Raimon són els encarregats de portar un grup de nois a navegar, per aconseguir que surtin del seu entorn i gaudeixin de les meravelles del mar, a més a més d'aconseguir que aprenguin un ofici, ja que, com ells mateixos diuen, Mallorca està envoltada d'aigua i de vaixells on poder treballar. 4- MALLORCA. ARTÀ: ¨Mallorca…i acció!¨ Twin Piks és una productora de service creada per Javier Torreiro i Juanjo Seda. Aquests dos mallorquins varen decidir crear la seva pròpia productora després d'anys treballant al sector, ja que varen veure el gran potencial de Mallorca com a escenari per a rodatges de pel·lícules, tant per sa seva varietat paisatgística (mar, muntanya, carreteres sinuoses, roca) com pel seu clima mediterrani, que facilita el rodatge d'exteriors. En gairebé un any han aconseguit portar fins a Mallorca el rodatge de la pel·lícula alemanya ¨Tarragona¨, probablement la producció més gran que s'ha realitzat a l'illa a nivell logístic. 5- MALLORCA. BANYALBUFAR: ¨El gust del romàntic¨ Mateu i Toni són amics i socis. Toni tenia unes terres a Banyalbufar on varen començar a sembrar malvasia, una varietat de raïm que creixia molt bé a la zona. Poc a poc crearen la seva pròpia collita que començaren a comercialitzar. Ens mostraran com cullen les darreres vinyes a l'impressionant marc de Banyalbufar, per després gaudir d'un maridatge amb els millors plats de l'illa. 6- FORMENTERA. SANT FRANCESC: ¨El blau de Formentera¨ Enric Riera és pintor, natural de Formentera. Té un taller a casa seva, prop de Sant Francesc. També és professor de secundària a l'Institut IES. La pintura d'Enric és com Formentera: austera i equilibrada, humil i pausada, però plena d'una gran vitalitat. En línies molt esquemàtiques i de manera continguda d'afrontar la tela, Enric pinta Formentera. Pinta les formes geomètriques de la seva arquitectura, les seves petites embarcacions, les cases o el mar. Sempre en línies senzilles amb intenció reduccionista. Tots aquests motius formenterencs, passats pel filtre del pintor es converteixen en símbols, en una iconografia que comparteixen illa i artista. 7- FORMENTERA. ES MIGJORN: ¨La caravana de la llibertat¨ Pasqual (conegut per tothom com el pirata) amb el seu amic Pablo tenien una discoteca als anys 70 a Calataiud, Aragó. La gent que hi passava comentava que Formentera era un paradís. Atrets pels cants de la sirena els dos amics van decidir passar unes vacances a l'illa, que els va seduir per la seva màgia. Van vendre la discoteca i es van establir a l'illa. Compraren un vell autobús i el van transformar en una cantina anomenada Pirata Bus. La cantina rebia la visita de famosos, hippys i turistes alternatius. Al 1983, les autoritats ordenaren la retirada de l'autobús. A finals dels 80, Edith pujava al bus. Avui en dia i després de 30 anys, el Pirata Bus és un punt de trobada molt popular per a gent de tot el món. Begudes fresques, bones tapes i, al capvespre, acompanyats de bona música, acomiaden la jornada amb postes de sol úniques i màgiques. 8- FORMENTERA. LA MOLA: ¨Comunió amb el vidre¨ Genaro és artesà, porta 17 anys a Formentera, 12 treballant el vidre i 8 com a mestre artesà. Es va formar a Dinamarca, Murano. Treballa diverses tècniques, i la que veurem serà vidre bufat al candilón ( amb bufador, botella d'oxigen i soprano, ho fa a la casa d'uns amics). Recicla vidres de finestres que recull, diu que el vidre no pesa gens. Té dues taules, amb bijuteria, i una altra amb decoració, peixos de colors, aplics, làmpada especial. El mar l'inspira, és el secret del seu treball. 9- FORMENTERA. PORT DE LA SAVINA: ¨Una de las set meravelles¨ Manu és biòleg marí, a més a més d'un expert bussejador i fotògraf. Natural de Madrid, la seva passió pel submarinisme el va portar a establir-se a Formentera, on ja porta 15 anys. Té dues escoles de busseig (una a Eivissa i l'altra a Formentera). Com a fotògraf marí, ha col·laborat amb revistes tan prestigioses com Nacional Geographic, a més d'editar una revista sobre submarinisme ¨Ocean Chronicals¨. Com a biòleg s'ha interessat a crear un centre de recuperació de tortugues marines (ara no en tenen, però ens pot proporcionar imatges si és necessari). El seu cor aventurer el porta a desplaçar-se per tot el món per captar taurons i cocodrils en el seu hàbitat natural.

La família Valls és una família molt antiga a la ciutat de Maó. Com si tinguessin sang jueva a les venes, han demostrat tenir grans aptituds per al comerç, una potent visió per al futur dels negocis. Mitjançant una petita botiga de fotos, passant per un negoci de lloguer de cotxes i sense oblidar l'antiquíssima drogueria del carrer Nou, la família Valls ens mostra la seva vida. Com es treballa de cara al públic?

¨Qüestió de fe¨ Arran de la renovació dels vots matrimonials, en Colau reprèn la lluita contra el catolicisme. Aquesta vegada simularà haver-se convertit i ser el més devot dels cristians, cosa que l'enfrontarà amb Don Cristòfol. Mentre, en Lluc té una crisi de fe provocada per l'amistat amb na Blanca.

Sorbet de mango i coco Filet arrebossat amb crosta de formatge i pastanaga morada. Una micona més és molt més que un programa de cuina. Óscar Martínez i Miquel Such fan un recorregut per la cuina tradicional, la més avantguardista i la internacional, donant a conèixer els ingredients, l'elaboració i les curiositats dels diferents plats, que ells cuinen durant el programa. El to és divertit i el llenguatge senzill, aconseguint que qualsevol recepta resulti fàcil per als espectadors. Una micona més té a més, un valor afegit. Ve farcit de bons consells perquè cuinar sigui sempre entretingut i de passada, poguem treure el màxim rendiment a allò que tenim en el rebost. El programa inclou cada dia, l'elaboració d'un plat principal i també aperitius, sorbets, entrants i postres. Tot senzill i deliciós. Un cop a la setmana tendrem cuina internacional o de fusió, una mescla d'estils culinaris amb resultats excepcionals. Un filet arrebossat amb crosta de formatge i pastanaga morada és la recepta que han triat per avui en Miquel i n'Óscar. Per als postres ens proposen un sorbet de mango i coco. Bon profit!

Tira Tira Ruta de Manacor a Artà IB3 Televisió emetrà un nou capítol del programa Tira Tira. Aquesta vegada Rafel de Can Renou i tot l'equip aniran de Manacor fins a Artà. Una ruta que fins a fa 35 anys també es podia fer amb tren A Manacor, Rafel tindrà una interessant conversa amb Andreu Genovart, el rector de l'Església dels Dolors, abans de pujar a la Torre d'en Rubí, la més alta de Mallorca. Amb el grup excursionista Els Trescadors, caminarà des de Son Negre fins a Son Carrió, amb parada obligatòria a Sant Llorenç des Cardessar, on Rafel es trobarà amb una pentacampiona del món de ciclisme, Marga Fullana. A Son Carrió, Rafel degustarà una de les famoses coques de la localitat, la de sobrassada i albercoc. En l'estació de tren de Son Servera, ens espera Maria Antonia Riutort, la filla de l'últim cap d'estació; una dona que va passar la seva infància entre trens. Després amb el grup excursionista Camina Caminaràs, Rafel recorrerà la distància que separa Son Servera d'Artà per un camí que aviat es convertirà en GR. I en arribar a Artà ens espera el millor locutor de ràdio del municipi, Jaume Massanet, un crack de les ones IB3 Televisión emitirá un nuevo cap del programa Tira Tira. Esta vez Rafel de Can Renou y todo el equipo irán de Manacor hasta Artà. Una ruta que hasta hace 35 años también se podía hacer en tren. En Manacor, Rafel tendrá una interesante conversación con Andreu Genovart, el rector de la Iglesia dels Dolors, antes de subir a la Torre d'en Rubí, la más alta de Mallorca. Con el grupo excursionista Els Trescadors, caminará desde Son Negre hasta Son Carrió, con parada obligatoria en Sant Llorenç des Cardessar, donde Rafel se encontrará con una pentacampeona del mundo de ciclismo, Marga Fullana. En Son Carrió, Rafel degustará una de las famosas cocas de la localidad, la de sobrasada y albaricoque. En la estación de tren de Son Servera, nos espera Maria Antonia Riutot, la hija del último jefe de estación; una mujer que pasó su infancia entre trenes. Después con el grupo excursionista Camina Caminarás, Rafel recorrerá la distancia que separa Son Servera de Artà por un camino que pronto se convertirá en GR. Y al llegar a Artà nos espera el mejor locutor de radio del municipio, Jaume Massanet, un crack de las ondas .

CRÓNICAS VAMPÍRICAS (+12) (Cap 36: QUE VIENE EL LOBO)

Del primer Lluc a Peu l'any 1974 a la visita de Bill Clinton a Mallorca el 1997 Jo hi era reviu la història d'un grup d'amics que un bon dia va decidir anar des del bar Güell de Palma fins al santuari de Lluc a peu. Era l'any 1974 i ningú no s'imaginava que més de 30 anys després milers de mallorquins seguirien repetint cada any la fita. Tolo Güell i els seus amics contaran per què varen decidir pujar fins a Lluc i com el suport d'amics, veïnats, institucions i entitats va convertir el Lluc a Peu en la marxa més popular de Mallorca. L'any 1997 una notícia va revolucionar Mallorca: Bill Clinton visitaria l'illa sota extremes mesures de seguretat. Era la primera vegada que un president nord-americà en funcions posava els peus a Balears i els preparatius varen durar mesos. Sabrem per què els veïnats de Petra encara l'esperen, i responsables de seguretat, periodistes i experts en protocol contaran com es va organitzar una visita que va dur a l'illa desenes d'avions, entre els quals l'air force one, i més de 700 acompanyants.

Pobles EIVISSA SES FIGUERETES SANT JORDI DE SES SALINES PLATJA D´EN BOSSA SA CALETA CALA JONDAL CALA PORT ROIG ES CUBELLS CALA D´HORT CALA CARBO

) L'HORA DEL CONTE! (Cap 26: EL BIBILOTI (MENORCA)) L'HORA DEL CONTE! (Cap 27: RAPUNZEL (UNIVERSAL))

1- MALLORCA. PALMA: ¨Subjectes perduts¨ Toni, un jubilat de 73 anys, va treballar durant 12 a l'oficina d'objectes perduts de Palma. Anirà a l'oficina i estarà amb els seus antics companys recordant anècdotes i explicant totes les passes que s'han de seguir quan es troba un objecte. Claus, paraigües, moneders, joies són els que ocupen més lloc a l'oficina, juntament amb documents de tot tipus. Poc a poc van investigant, fins que troben totes les pistes per arribar al seu propietari. 2- MALLORCA. SANTA MARGALIDA: El peix que sona¨ Catalina arriba a Santa Margalida a les 10.00 h. Munta una parada i fa sonar el corn per avisar els veïns. Té molts clients fixes. La seva filla l'ajuda amb la venda. A Ariany fa el mateix però passejant pel poble. Aquesta entranyable dona es dedica a la venda ambulant de peix des de fa 34 anys, nosaltres l'acompanyarem durant una jornada de feina. 3- MALLORCA. LLUCMAJOR: ¨Un passeig per l'altre Llucmajor¨ Joan és enterrador del cementiri de Llucmajor des de fa 16 anys. Coneix a tot el món, els vius i els morts. És la quarta generació d'aquesta peculiar professió, cosa que l'omple d'orgull. Sempre porta el mòbil damunt per si hi ha algun difunt a Llucmajor. Per a ell és important ajudar a la gent. Ens obrirà les portes del cementiri, farà una volta per comprovar que tot està correcte, distribuirà la feina entre els seus ajudants... 4- MALLORCA. PALMA: ¨Les ombres del temps¨ Mallorca és la regió europea amb més rellotges de sol. Potser per això Joan va començar a estudiar-los i fabricar-los. Fa 17 anys se'n va anar a viure al camp i necessitava un, així que se les enginyà per fabricar-lo. A més a més es dedica a fer rèpliques dels més famosos de tot el món. A casa seva té més de 200 rellotges en miniatura, a més dels que ha fet per encàrrec. 5- MALLORCA. PALMA: ¨Essent dos¨ Damià ens introduirà al particular univers de Coco La Nuit, un restaurant amb sopar-espectacle al centre de Palma. Assistirem a la seva transformació, durant la qual es convertirà en el seu alter ego, La Consentida. 6- EIVISSA. SANTA EULÀLIA: ¨Sembrant aigua¨ Terravita Gardens és una companyia creada per tres germans nascuts i criats a Eivissa. Es dediquen a dissenyar i crear jardins d'una manera original on regna el respecte pel medi ambient, sobretot a l'hora d'utilitzar correctament els recursos d'aigua. Ens ensenyaran els plànols del projecte de l'Hotel Antares, que es troba en procés de construcció. Veurem part de l'obra d'aquest ambiciós projecte i acabarem a una casa particular on realitzaren el disseny i la construcció del seu jardí. 7- EIVISSA. EIVISSA: ¨Contacte gal·lès¨ El Club Rugby Eivissa es va fundar l'any 2001 i porten quatre anys a la lliga balear. Entre sèniors i juvenils són quasi 70 persones. Tot va començar a causa d'una camiseta de la selecció escocesa que Pedro portava aquell dia. Jason, estranyat de veure algú portant un jersei de rugby a Eivissa, li va demanar si havia jugat. I Pedro sí havia jugat a la universitat. Jason, que és gal·lès havia jugat allà durant anys. Però les coses haurien pogut ser molt diferents, segons Jason: ¨Si Pedro hagués dut, aquell dia, la camiseta de la selecció anglesa, quasi segur que no li hagués dit res¨. 8- EIVISSA. SANT MIQUEL: ¨Penjats de la calcària¨ Bea és instructora d'espeleologia. Juntament amb dos o tres companys més entrenen pel campionat d'Espanya i pel campionat balear d'espeleologia (progressió vertical). Anirem amb ells a una zona propera al port de Sant Miquel, on preparen tot el necessari per entrenar a la roca. Bea ens explicarà totes les passes, les normes de seguretat i tot el referent a l'espeleologia. 9- EIVISSA. SANT JORDI: ¨El rei de la fideuada¨ Manuel és el rei de la fideuada. Fou el pioner a l'illa cuinant aquest exquisit plat mediterrani, quan va arribar fa 20 anys. Les seves fideuades s'han fet famoses a l'illa gràcies a la cura amb la que les prepara i el seu carisma. Assistirem al darrer dia de la temporada, on la cuina es converteix en una festa.

La gran família del circ es mostra despullada de maquillatge al capítol del programa Tríptic d'aquesta setmana. A La vida a la pista ens endinsarem a la història familiar d'una nissaga d'artistes: la família Raluy propietària del circ mallorquí Wiliams. De la mà de 3 generacions coneixerem el que significa néixer i viure en un circ, el que suposa viatjar d'un lloc a l'altra constantment i com se sent la vida des d'una pista. Un programa màgic, especial de Nadal, que ens farà veure a partir d'ara l'espectacle del circ d'una manera molt diferent.

Al llarg del segle XX a les illes hem tingut fenòmens naturals de tota casta. Plujes, vents, onades de calor, i fins i tot, nevades. Aquest dilluns el programa ¨Un Segle de Pinyol Vermell¨ repassarà els esdeveniments meteorològics i naturals que més han afectat a les Balears al llarg d'aquests cent anys. Des de fa molt de temps, tant la gent de ciutat com els de foravila sempre han mirat cap el cel, altres signes astronòmics com el tipus de lluna o els propis animals per veure quin temps faria, tot i així, moltes vegades la natura ha sorprès a l'ésser humà enviant-li alguns fenòmens que ell no havia previst. Al 1983 vem passar dels 40 graus, va ser la temperatura més alta registrada fins aleshores. Però el mes de l'any que més vem patir les conseqüències del fred, va ser el febrer de 1956, l'anomenat ¨Any de sa neu¨. Varem passar dels -13 graus! Un fred intens que pintà de blanc les nostres illes. Tractarem un fenomen tan nostre com són les rissagues. Habitualment es poden veure a Ciutadella, però també es donen a altres ports de la Mediterrània. Ens traslladarem a l'any 1984 i veurem com va quedar el port després de la rissaga més gran del segle XX. Avui a IB3 ¨Un segle de pinyol vermell¨ ens mostrarà com al segle XX hem après a conviure amb el risc.

¨De porcs, vaques i altres bèsties¨ En Lluc anuncia que ha d'escriure una carta personal, cosa que inquieta la gent del poble. Na Coloma i na Lurdes es barallen per mor d'una missa i en Lluc descobrirà l'origen d'aquesta enemistat. Na Petra i en Vicenç encarreguen matar una porcella a en Puput. En Puput ho intentarà d'una manera un tant particular.

Mossets de pera cruixent amb iogurt de cacau Mussola amb ceba i bulgur de xampinyons Una micona més és molt més que un programa de cuina. Óscar Martínez i Miquel Such fan un recorregut per la cuina tradicional, la més avantguardista i la internacional, donant a conèixer els ingredients, l'elaboració i les curiositats dels diferents plats, que ells cuinen durant el programa. El to és divertit i el llenguatge senzill, aconseguint que qualsevol recepta resulti fàcil per als espectadors. Una micona més té a més, un valor afegit. Ve farcit de bons consells perquè cuinar sigui sempre entretingut i de passada, poguem treure el màxim rendiment a allò que tenim en el rebost. El programa inclou cada dia, l'elaboració d'un plat principal i també aperitius, sorbets, entrants i postres. Tot senzill i deliciós. Un cop a la setmana tendrem cuina internacional o de fusió, una mescla d'estils culinaris amb resultats excepcionals. Al programa d'avui aprendrem a preparar mussola amb ceba i bulgur de xampinyons i uns mossets de pera cruixent amb iogurt de cacau.

TERMINATOR: LAS CRÓNICAS DE SARAH CONNOR (+07) (Cap 30: ADÁN CRIÓ A UN CAÍN)

Pobles BÚGUER LLUBI SINEU COSTITX INCA JORNETS SENCELLES

) L'HORA DEL CONTE! (Cap 29: EN GOSTÍ LLADRE (MALLORCA)) L'HORA DEL CONTE! (Cap 30: LA ROSA DE SANT JORDI (UNIVERSAL))

1- MALLORCA. PALMA: ¨Amb les mans al fang¨ Marisa és asturiana, però porta 46 anys a Mallorca. Des de petita era aficionada al dibuix, i gràcies al seu home va començar a combinar la ceràmica amb la pintura. Dibuixa una peça, la modela i la pinta quan surt del forn. Anirem al seu taller al passeig de l'artesania i veurem com dóna forma a les seves creacions. 2- MALLORCA. SON FERRIOL: ¨Un joc d'estratègia¨ Vicente té 35 anys i és el jugador de paintball en actiu més antic de Mallorca. És el capità de l'equip Mallorca Madness que es va crear l'any 2003. Amb un grup de 10 persones veurem una exhibició d'aquest joc d'oci, com s'eliminen els jugadors, les tècniques, els obstacles inflables de colors i l'equipament, que també és molt cridaner. 3- MALLORCA. PALMA: ¨Cremadillos a la carta¨ Miquel és la tercera generació de forners-pastissers. El seu padrí va tornar a Palma el 1914, després d'haver temptat fortuna a Argentina, i va decidir iniciar-se al negoci de forner comprant un forn fundat el 1565. El seu pare va continuar al capdavant del forn i avui en dia, Miquel dóna vida a uns dels comerços més populars del barri Sa Calatrava. La seva especialitat són les ensaïmades i els cremadillos. Ens prepararà cremadillos de crema, xocolata i ametlla. A més a més de contar-nos anècdotes sobre les seves ensaïmades que han viatjat per tot el món. 4- MALLORCA. LLUCMAJOR: ¨Segur al volant¨ Jaume té 36 anys i és policia des de fa 15. Coordina un curs de conducció evasiva per a policies. Tant ell com els altres dos monitors estan federats per la Federació d'Automobilisme i competeixen a ral·lis regionals. Assistirem a una classe pràctica on ensenyen des de la col·locació correcta del conductor i els elements de seguretat passiva del vehicle, fins a frenades d'emergència tant amb ABS com sense, el sistema de control de tracció, canvis de sentit d'emergència (virolles) i bloqueig de carrers amb el vehicle. 5- MENORCA. CIUTADELLA: ¨Lluita entre tortugues¨ Pilar té 25 anys, és veterinària i l'encarregada del centre de recuperació de fauna silvestre, que pertany al GOB Menorca. Té prop de 15 voluntaris que s'encarreguen tant de recollir espècies ferides com de cuidar les que tenen al centre, per procedir després a la seva alliberació. Al centre podrem veure l'espai de vol on els ocells recuperen la seva capacitat de vol i les diferents gàbies on cuiden i viuen els exemplars que, a causa de les seves ferides, no poden ser alliberats. A més veurem les tolles artificials amb gripaus i tortugues mediterrànies, que lluiten per sobreviure a l'espècie invasora, la tortuga de Florida. 6- MENORCA. CIUTADELLA: ¨La dansa de l'ànima¨ Geliah és menorquina, i es va aficionar al món de la dansa oriental arran de fer un curs a l'illa. A partir de llavors es va moure per tota la península per realitzar diferents cursos amb les millors professores, complementant la seva formació de manera autodidacta. Va crear l'Associació de la Dansa Oriental, una espai on donar classe que no fos el típic gimnàs. Per això el va dotar amb elements que evoquessin les mil i una nits, i que poguessin fer sentir a gust a les alumnes, on poguessin prendre un te. 7- MENORCA. ES MERCADAL: ¨Indiana Jones a Menorca¨ Ferran Contreras té 38 anys i és català. Porta 13 anys vivint a Menorca i hi va venir gràcies a un premi de La Caixa (1992) que tenia com a finalitat revalorar la ciutat romana de Sanisera, mitjançant la creació d'un ecomuseu a Menorca. La seva intenció és protegir la zona i reservar-la perquè la gent pugui visitar-lo i gaudir-lo i veure el treball que realitzen els arqueòlegs. Assistirem a un curs de l'escola d'excavació terrestre, al qual hi assisteixen un grup d'unes 10 persones procedents de tot el món.

La família de Can Paulo és una família de Sonadors i Balladors de música tradicional de Mallorca. Antoni Adrover i sa seva dóna Maria ens conten com recorden les ballades de la seva infància i joventut, les reunions a Can Paula, el diumenges horabaixa que a falta dels entreteniments d'avui en dia amb només una ximbomba s'organitzava un ball. Ambdós aprengueren a ballar dels seus pares i padrins i ells han comunicat el gust per la música pagesa als seus fills i nets, els quals han format el grup de música tradicional Els Revetlers. Tots junts cantes, sonen i ballen els sons ancestrals de la Mallorca més tradicional.

La televisió ha estat un dels grans invents del segle XX. Fa poc més de 50 anys que la petita pantalla arribà a les nostres llars i sembla que hi hagi estat tota la vida. Aquesta setmana ¨Un segle de pinyol vermell¨ farà un viatge per l'evolució d'un dels aparells més comuns a la majoria de les cases: La televisió. La televisió va començar a emetre a Espanya l'any 1956 i des de llavors ens ha portat al menjador de ca nostra alguns dels esdeveniments més importants com l'arribada de l'home a la lluna o els Jocs Olímpics de Barcelona'92. Fins i tot hi ha hagut alguns aconteixements que s'han anat repetint any rere any com el Festival de la Cançó d'Eurovisió. Però si hi ha una cosa per la que serà recordada la televisió serà pels seus programes i sèries que han passat a la història. Recordarem les meravelloses posades en escena a ¨Estudio 1¨, el bigot de Íñigo a ¨Directísimo¨ o com Félix Rodríguez de la Fuente estimava la natura a ¨El Hombre y la Tierra¨. Però tant si la vostra memòria és en color com si és en blanc i negre, el documental ¨Un segle de pinyol vermell¨ és la millor opció pel dilluns al vespre. I estigueu tranquils, que aquest programa no durà rombes i el podrà veure tothom.

CAPÍTOL 14: ¨Burundi¨ En Lluc anuncia que se'n va de Sant Jeroni i que un altre capellà el substituirà. Aquest fet, juntament amb la mort d'en Mingo, provoca una crisi institucional davant la possibilitat que el poble no arribi als mil habitants, el mínim necessari per mantenir l'Ajuntament. En Colau farà tot el possible perquè Sant Jeroni de la Roca no perdi la categoria de poble.

Crema de ceba i anous Mongetes aguiades amb rajada Una micona més és molt més que un programa de cuina. Óscar Martínez i Miquel Such fan un recorregut per la cuina tradicional, la més avantguardista i la internacional, donant a conèixer els ingredients, l'elaboració i les curiositats dels diferents plats, que ells cuinen durant el programa. El to és divertit i el llenguatge senzill, aconseguint que qualsevol recepta resulti fàcil per als espectadors. Una micona més té a més, un valor afegit. Ve farcit de bons consells perquè cuinar sigui sempre entretingut i de passada, poguem treure el màxim rendiment a allò que tenim en el rebost. El programa inclou cada dia, l'elaboració d'un plat principal i també aperitius, sorbets, entrants i postres. Tot senzill i deliciós. Un cop a la setmana tendrem cuina internacional o de fusió, una mescla d'estils culinaris amb resultats excepcionals. La proposta del programa d'avui és un plat calent, una crema de ceba i anous. Com a plat principal aprendem a cuinar unes mongetes aguiades amb rajada.

CONEIXEREM COM ÉS EL DIA A DIA D'EN TONI BALLADOR QUAN NO ÉS A GRAVAR PER FORA VILA Aquest dijous vespre, tendrem un programa ben especial de Uep! Com anam?, en què seguirem de prop l'amo en Toni Ballador durant tota una jornada, per conèixer-lo ben a fons i per descobrir com és el seu dia a dia quan no és a gravar reportatges campers. En primer lloc, de bon dematí, l'acompanyarem a berenar amb els seus amics a un conegut bar de Sa Pobla per tal d'agafar forces i poder afrontar així com toca la seva completa agenda. Després, anirem a feinejar amb ell al petit hort que conra a la marjal. Allà, ens mostrarà totes les hortalisses que hi té plantades, ens contarà d'on li vénen les seves profundes arrels pageses i el veurem com sembra un parell de tires de moniatos. Llavors, ens durà dinar a ca seva i, en haver omplert la panxa i haver fet la pertinent migdiada, el nostre simpàtic presentador ens mostrarà com elabora de principi a fi una ximbomba ben especial per encàrrec d'un bon amic seu. Finalment, descobrirem també la seva faceta com a sonador de tota casta d'instruments de percussió al grup folklòric ¨Marjal en festa¨. Ja veis que serà ben entretingut conèixer la rutina quotidiana del nostre estimat Ballador pobler i que tendrem una gran oportunitat per descobrir i contrastar la persona real que s'amaga darrere del personatge televisiu. Així mateix, per tal de no perdre de vista fora vila i el món rural, mentre en Toni ens va explicant la seva vida, repassarem també els millors moments que hem viscut, els personatges més entranyables que hem conegut i les feines més curioses que hem fet durant la temporada passada; del desembre ençà. Tot plegat serà impactant, sorprenent i emocionant; no vos ho perdau!

¨Illes de llegenda¨ és una sèrie documental que ha adaptat les llegendes i els mites més coneguts i arrelats al territori balear a través dels segles. El programa està narrat com una sèrie de ficció, malgrat inclou testimonis reals que ens fan entendre cada una de les històries. El paral·lelisme entre el passat i el present, el curs de les investigacions i els sorprenents desenllaços mantindran la incògnita fins al final de cada una de les narracions. Miquel Salamanca és el protagonista de la sèrie documental i hi interpreta el paper d'un afamat periodista, que escriu un llibre, que investiga els fets misteriosos i llegendaris de les Balears. El capítol d'aquesta setmana presenta dues interessants adaptacions de llegendes populars de les illes: la Mare de Déu de Lluc i els éssers fantàstics d'Eivissa. LA MARE DE DÉU DE LLUC. Jaume és un nin que estudia a l'escolania del Monestir de Lluc. Cada horabaixa, després de les classes, aprofita un moment per resar davant la imatge de la Mare de Déu. És, en aquest moment, quan escolta la veu misteriosa de la Mare de Déu, que li dóna consells. Miquel Salamanca s'assabenta dels fets i no dubta en pujar al monestir per tal d'esbrinar si darrere el que conta Jaume hi ha una història fantàstica i de misteri per incloure al llibre de llegendes que escriu. ÉSSERS FANTÀSTIC D'EIVISSA. Aquesta història ens introduirà en un món de màgia i fantasia, de la mà de Iolanda Bonet, una escriptora eivissenca que ens presentarà uns éssers molt peculiars i arrelats a la cultura i tradició mística de l'illa. Es tracta dels fameliars, els boiets i els folls que, molt sovint, ajuden o empipen els ciutadans eivissencs. La direcció, el guió i l'adaptació de la sèrie documental ha estat a càrrec d'Antoni Bosch. La realització de Diego López i la producció de Violeta Bibiloni i Marian Sanchís. El dissenyador Toni Garau ha estat l'encarregat del vestuari d'època i l'enregistrament de les històries s'ha dut a terme al monestir de Lluc i a Dalt Vila. Han col·laborat en aquest capítol: els pares Gabriel Seguí i Bartomeu Pericàs, del Monestir de Lluc, i Iolanda Bonet, escriptora eivissenca. Cal destacar que les històries que es narren a ¨Illes de llegenda¨ són una adaptació fictícia dels mites i les llegendes populars de les Balears i, en molts de casos, s'han triat les versions més significatives. En qualsevol cas, ¨Illes de llegenda¨ és una sèrie documental de ficció i qualsevol coincidència amb la realitat és mera casualitat. ILLES DE LLEGENDA (TP) (Cap 8: ¨LA TRAGÈDIA DEL MATRIMONI OLIVES¨) ¨Illes de llegenda¨ és una sèrie documental que ha adaptat les llegendes i els mites més coneguts i arrelats al territori balear a través dels segles. El programa està narrat com una sèrie de ficció, malgrat incloure-hi testimonis reals que ens fan entendre cada una de les històries. El paral·lelisme entre el passat i el present, el curs de les investigacions i els sorprenents desenllaços mantindran la incògnita fins al final de cada una de les narracions. Miquel Salamanca és el protagonista de la sèrie documental i interpreta el paper d'un afamat periodista que escriu un llibre que investiga els fets misteriosos i llegendaris de les Balears. En el capítol d'avui és presenten dues interessants adaptacions de llegendes populars de les Illes: ¨La tragèdia del matrimoni Olives¨ i ¨El valor d'un anell¨. ¨LA TRAGÈDIA DEL MATRIMONI OLIVES¨ Antònia Oliva és una alta executiva de Ciutadella, descendent de la rica família Olives del segle XVIII. Antònia se sent amenaçada i perseguida pels carrers de Ciutadella. Dues dones a qui no coneix i amb el rostre cremat la persegueixen cada vespre. Davant aquesta situació, no ho dubta i telefona a Miquel Salamanca. Ha sentit que escriu un llibre de mites i llegendes i sap que ell no se'n riurà del que conta. A poc a poc, el periodista Salamanca descobrirà que la seva família va viure una gran i misteriosa tragèdia. ¨EL VALOR D'UN ANELL¨ Margalida és una dona d'uns 50 anys. Rica i enigmàtica acaba de ser objecte d'un robatori a ca seva. L'anell que ha desaparegut té un valor incalculable i durant més de 250 anys ha estat en mans de la seva família. El lladre de tan valuosa peça descobrirà, en poc temps, que l'anell té poders malignes i Miquel Salamanca haurà de posar tot el seu enginy per tal de recuperar la peça i la història que vincula la joia amb el convent de Santa Clara. La direcció, el guió i l'adaptació de la sèrie documental ha estat a càrrec d'Antoni Bosch. La realització de Diego López i la producció de Violeta Bibiloni i Marian Sanchís. El dissenyador Toni Garau ha estat l'encarregat del vestuari d'època i l'enregistrament de les històries s'ha dut a terme a la Granja d'Esporles, Ciutadella i a l'església de la Immaculada Concepció de s'Esglaieta. Han col·laborat en aquest capítol: Florenci Sastre (historiador de l'Arxiu històric de Ciutadella) i Mateu Massegosa (historiador). Cal destacar que les històries que es narren a ¨Illes de llegenda¨ són una adaptació fictícia dels mites i les llegendes populars de les Balears i, en molts de casos, s'han triat les versions més significatives. En qualsevol cas, ¨Illes de llegenda¨ és una sèrie documental de ficció i qualsevol coincidència amb la realitat és mera casualitat.

Jo hi era acompanya una jove de Santa Catalina de Palma en el seu viatge cap al reconeixement com a la dona més guapa d'Europa. Era l'any 1968 i molt poques dones tenien accés als concursos de bellesa. Maruja García i el seu entorn recorden què va significar el reconeixement internacional d'una jove mallorquina que es convertiria en una model de referència a tot el país. I també recordarem els anys en què fer una carrera universitària no era tan fàcil com ara a les nostres illes. En plena transició a la democràcia naixia a Balears una institució clau pel desenvolupament social i cultural de les illes: la UIB. Responsables i els primers alumnes recorden com va néixer la nostra universitat. JO HI ERA (TP) (Cap 15: L'OVNI de Sóller l'any 1979 i l'entrada en vigor de la llei del divorci el 1981) Jo hi era recorda avui l'OVNI de Sóller l'any 1979 i l'entrada en vigor de la llei del divorci el 1981 Avui, a Jo Hi Era, un misteri que encara no té resposta. L'any 1979, molts sollerics asseguraven haver vist unes llums a la Serra de Tramuntana. Minuts després, un avió que sobrevolava la zona es va desviar de la seva ruta en avistar unes llums similars. Què va passar al cel de Balears l'any 1979? Testimonis i experts intenten cercar una resposta. El 1981 entrava en vigor una llei polèmica però necessària. La legalització del divorci va permetre un canvi a la vida de moltes parelles de Balears. Testimonis del moment recorden com vam rebre a les illes un dels canvis socials més significatius del segle XX.

Pobles BINISSALEM BINIALI CONSELL SANTA MARIA DEL CAMI SANTA EUGENIA PORTOL SA CABANETA ALGAIDA

) L'HORA DEL CONTE! (Cap 32: UNA MADONA QUE ENGANYÀ EL DIMONI (MALLORCA)) L'HORA DEL CONTE! (Cap 33: LES TRES OVELLETES I EL LLOP (UNIVERSAL))

1- MALLORCA. VILAFRANCA: ¨Cantant sota la dutxa¨ A Tomeu l'apassiona cantar. Se n'anà a Madrid de molt jove i fou el primer home que va guanyar el prestigiós premi Lucrecia Arana. D'allà a Milà, fins que l'afonia va truncar la seva carrera. Però aquest gran home va ressorgir, va recuperar la veu i ara es dedica a donar classes de cant al poble que el va veure néixer. 2- MALLORCA. PALMA: ¨Quan el dubte creix…¨ Juan és detectiu privat. De petit ja l'atreia aquesta professió, esbrinant qui robava els entrepans als companys. Va aprendre l'ofici a Madrid, estudiant criminologia, i després va decidir traslladar-se a Mallorca per muntar la seva pròpia agència. Segons ell, esser detectiu és totalment vocacional. Ens contarà com es planteja cada cas i alguns trucs d'investigació. 3- EIVISSA. EIVISSA: ¨Cada un fa el que pot¨ Mara és ballarina i fa 27 anys es traslladà a Eivissa cercant tranquil·litat. Ha donat classe a nins, adults... però el que més li agrada és donar classe a la gent major. Diu que són els més tendres, estan contents i tenen ganes d'aprendre. Les classes són de manteniment, però quan acaba sempre posa música i improvisen un poc. Les classes els serveixen per estar en forma i a més sentir-se menys sols. 4- MALLORCA. PEGUERA: ¨1 32¨ Ricardo és un apassionat dels scalextric. Des dels 9 anys que va tenir el primer no ha deixat de pensar en ells. Als 33 anys els reis li van regalar un i recuperà la seva passió. Al principi ho col·leccionava quasi tot: Scalextric, Ninco, Fly etc. Després es tornà més selectiu i només col·lecciona Scalextrics de TRI-ANG i TYCO i algunes coses rares (edicions limitades, errors, etc.) Gaudeix amb la restauració de cotxes i no li importa invertir hores i hores en la seva passió. No se'n va al llit sense mirar les seves vitrines plenes d'scalextrics i sense gaudir de la seva olor. 5- EIVISSA. EIVISSA: ¨Sol i ombra¨ Lourdes va néixer a Eivissa. La seva mare sentia passió per la fotografia i ella la va heretà. Li va regalar una càmera i des de petita va començar a fer fotos. Aviat es va sentir interessada per la moda, vestia les seves amigues amb glamur i cercava localitzacions interessants per fer-les fotos. Més tard va començar a interessar-se per la fotografia d'arquitectura eivissenca gràcies a la proposta del seu oncle, que és arquitecte. L'acompanyarem a una sessió de fotos de diferents cases eivissenques. 6- MALLORCA. PALMA: ¨Unos por otros y la calle sin barrer¨ Marga és d'Inca i porta treballant d'escombradora a Emaya 5 anys. És molt eficient i li agrada la seva feina. Diu que els pitjors dies són els dissabtes i els dilluns, després del botellón, ja que la gent es desfasa i no respecta res. Sempre ha treballat al barri de Santa Catalina i els veïns ja la coneixen. L'acompanyarem en la seva jornada de feina, des de què surt el sol fins al millor moment del dia, el berenar. 7- MALLORCA. MANACOR: ¨Amb els guants posats¨ Lídia Azor va néixer a Manacor. El seu pare, que aquell temps era professor de judo, jugant amb ella se n'adona del seu potencial als dos anys. La cosa anà així: ell la va empenya i ella va respondre empenyent-lo a ell. Aquest innocent joc va marcar la vida de Lídia, perquè el seu pare, que també era professor de karate, va començar a entrenar-la als tres anys. Lídia va continuar amb el karate fins que va aconseguir el cinturó negre però després es va cansar, volia fer kickboxing. Als 12 anys ja guanyava campionats de Balears i d'Espanya, i als 15 va guanyar el campionat del món de kickboxing de la seva categoria. La veurem pujar al ring, per a veure-la entrenar i combatre.

En el capítol de Tríptic d'aquesta setmana ens embarcarem a la Hispaniola, la barca de pesca de la família Fuster de Cala Ratjada, per anar a pescar a palangre. La família Fuster és una família de llarga tradició de pescadors i gent dedicada a la mar, el padrí Manolo Fuster començar de ben petit a pescar i va ser pescador tota la vida, quant es va jubilar passa el relleu als seus dos fills: En Pere i en Joan, que encara pesquen junt. Des de fa uns 4 o 5 anys el fill petit d'en Pere també els acompanya. Però la feina dels pescadors no acaba només a la mar, a terra n'hi també molt per fer, i per això en Manolo, malgrat els anys, encara els dona una mà, i no passa un sol dia que no sigui damunt el moll esperant l'arribada de l' Hispaniola, darrerament també l'acompanya una nina de 9 anys, la filla d'en Joan , que ens diu que també vol ser pescadora.

Els grans aconteixements són moments que tothom reviu amb un somriure a la cara mentre diu: ¨T'en recordes d'aquell dia?¨. Aquesta setmana el documental ¨Un segle de pinyol vermell¨ farà una repassada dels esdeveniments més importants que hi ha hagut al segle XX. Els que varen ocórrer a principis de segle varen ser importantíssims: l'arribada de l'electricitat o l'invent dels primers avions ens han canviat la nostra manera de viure i de desplaçar-nos. Per altra banda el descobriment de la penicilina ha fet que al llarg d'aquest segle s'hagin salvat moltíssimes vides. Però la gran revolució que ha aconseguit la Humanitat ha estat Internet, que ha canviat totalment la nostra manera de relacionar-nos. Els grans esdeveniments els hem tingut a tots els nivells. A Espanya la Coronació del rei Joan Carles I donava pas a la Transició, a Europa la caiguda del mur de Berlín acabava amb la Guerra Freda, i fins i tot el XX és el segle en què hem sortit de l'atomsfera i hem arribat a la lluna. El segle XX ha estat sense dubte una època de grans avenços, grans aportacions tecnològiques i, sobretot, de grans esdeveniments que ens han fet ser com som avui en dia.

¨En Moisès de la Roca¨ Algú ha deixat un infant a la porta de la rectoria, cosa que provoca el retorn d'en Lluc; el problema és que, a Sant Jeroni, s'estén el rumor que és un fill d'en Lluc. No són males notícies per a tothom, ja que aquest naixement a la Roca pot fer que tornin a ser mil habitants. El nin s'ha d'empadronar i no només això; també li han de posar un nom.

Briouats de kefta Una micona més és molt més que un programa de cuina. Óscar Martínez i Miquel Such fan un recorregut per la cuina tradicional, la més avantguardista i la internacional, donant a conèixer els ingredients, l'elaboració i les curiositats dels diferents plats, que ells cuinen durant el programa. El to és divertit i el llenguatge senzill, aconseguint que qualsevol recepta resulti fàcil per als espectadors. Una micona més té a més, un valor afegit. Ve farcit de bons consells perquè cuinar sigui sempre entretingut i de passada, poguem treure el màxim rendiment a allò que tenim en el rebost. El programa inclou cada dia, l'elaboració d'un plat principal i també aperitius, sorbets, entrants i postres. Tot senzill i deliciós. Un cop a la setmana tendrem cuina internacional o de fusió, una mescla d'estils culinaris amb resultats excepcionals. Al programa d'avui ens endinsam en la cuina àrab per saber com preparar un briouats de kefta.

Pobles MENORCA: CALA TIRANT PLATGES DE FORNELLS FORNELLS SON PARC ARENAL D´EN CASTELL NA MACARET PORT D´ADDAIA ES MERCADAL Sinopsis 1