Troben al Marroc les restes de l’Homo sapiens més antigues del món

Aquesta troballa "confirma l'origen panafricà de l'Homo sapiens"

Una de les mandíbules trobades entre les restes./EFE

Les restes més antigues conegudes de l’Homo sapiens, datades entre 300.000 i 350.000 anys, han estat trobades al jaciment arqueològic de Yebel Irhoud, al Marroc, a uns 150 quilòmetres a l’oest de Marràqueix, segons publica avui la revista Nature. Segons el professor marroquí Abdeluahed Bennacer, coautor del descobriment, aquesta troballa “confirma l’origen panafricà de l’Homo sapiens”.

Això suposa un canvi de 100.000 anys respecte a les restes més antigues trobades fins ara, que tenien al voltant de 195.000 anys d’antiguitat i que van ser trobades a Etiòpia. Aquesta dada subratlla que “el sorgiment dels humans moderns podria no estar únicament limitat a l’Àfrica subsahariana”.

Aquest descobriment, descrit a dos articles, canviaria per tant l’origen temporal i geogràfic dels homínids, però les restes confirmen que l’Homo sapiens va estar present en tot el continent africà. Fins ara, la majoria dels investigadors pensava que els humans moderns descendien d’una població que va viure a l’Est d’Àfrica fa 200.000 anys, però la nova recerca indica que l’Homo sapiens es va estendre per tot el continent fa uns 300.000 anys.

La recerca principal va ser coordinada pel paleoantropòleg francès Jean-Jacques Hublin, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig, Alemanya. Les restes trobades són cranis, dents i ossos llargs d’almenys cinc individus i que van ser trobades a una campanya que va començar en 2004. Un d’aquests cranis presenta “característiques, incloent-hi morfologia facial, mandibular i dental”, que vincula aquest material trobat a Irhoud amb restes humanes primitives o considerades anatòmicament modernes. Per datar amb la màxima exactitud l’origen de les restes es va emprar la datació per termoluminescència.

 

“Fase d’evolució més primerenca”

Segons els experts, els homínids trobats al Marroc “representen la fase d’evolució més primerenca de l’Homo sapiens. La segona recerca, liderada per Shannon McPherron, va constatar que les eines de pedra trobades són les habituals de les cultures de l’Edat de Pedra Mitjana Africana, la qual cosa unida a la datació termoluminescent confirma l’antiguitat de les restes.

“Els nostres descobriments suggereixen que la morfologia facial humana moderna es va establir molt de pressa a la història de la nostra espècie i que la forma del cervell i possiblement la funció cerebral, van evolucionar dins del llinatge de l’Homo sapiens”, va explicar un altre dels investigadors Philipp Gunz.

El paleogenetista espanyol de l’Institut de Biologia Evolutiva Carles Lalueza-Fox va assenyalar que el rellevant d’aquesta troballa és “comprendre què significa a escala evolutiva, amb independència del nom que nosaltres li vulguem donar”. “Les nostres definicions d’espècies, fins i tot en organismes vius, són en bona mesura arbitràries. Una altra cosa és que el fòssil, que té trets característics de l’Homo sapiens -però no tots- ens indica que probablement el panorama evolutiu que va propiciar el sorgiment de la nostra espècie a Àfrica és complex”. Presenta “formes diverses, algunes d’elles, com l’Homo naledi, molt més arcaiques del que hauríem imaginat”, va agregar.