Els músics senten (i pateixen) més la vida

La pràctica musical incrementa la connectivitat funcional de l'ínsula amb altres regions cerebrals

Vuit de cada 10 músics pateix dolor. Per què? Segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB), publicat a Human Brain Mapping, la pràctica musical incrementa la connectivitat funcional de l’ínsula amb altres regions cerebrals.

Tocar el piano, la guitarra, així com cantar, comporta una gran entrada d’estímuls sensorials i motors que generen un increment de l’activitat cerebral en àrees com l’escorça auditiva, l’escorça somatosensorial i la motora, totes fonamentals per a la percepció musical i l’execució instrumental.

És per això que els músics són més sensibles, perquè tenen augmentada la percepció de la informació corporal, tècnicament dita interocepció, en comparació amb persones sense cap tipus d’entrenament musical. En l’entrenament musical és fonamental la percepció del mateix cos.

És més, els músics tenen augmentada la percepció als estímuls dolorosos en comparació amb la població en general, segons els investigadors de la UIB, en col·laboració amb la Universitat Ramon Llull i de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca).

Els resultats suggereixen que, de manera indirecta, les regions del cervell implicades en la detecció i integració sensorial podrien estar també experimentant canvis plàstics a causa de la pràctica contínua amb l’instrument musical.

En conclusió, aquests resultats expandeixen els coneixements que es tenen sobre l’increment de la percepció sensorial en músics professionals, i suggereixen que la pràctica musical pot generar canvis també en la informació corporal.

Així, segons les conclusions d’Anna Zamorano, fisioterapeuta, doctora en neurociència i membre del grup d’investigació en Neurociència Cognitivoafectiva i Psicologia Clínica de la UIB, s’obre una porta pel que fa al tractament de malalties com a l’ictus, l’esquizofrènia, o el Parkinson.