‘Els marges es fan grans’, per Tolo Ramón

Anàlisi de la jornada número 16 de la temporada 2017-18 de Segona B

/RCD Mallorca

Els marges es comencen a fer veritablement grans. El Mallorca té avantatge suficient per a gestionar. La S.D. Formentera segueix sumant. L’Atlètic Balears està enfora de tot i s’ha de centrar a encarar amb més tranquil·litat els partits. I, per la seva part, la Penya Esportiva no pot amagar el seu problema amb el gol.

El Mallorca afrontà el seu partit amb la vitola de súper favorit. La Unió Esportiva Olot només havia guanyat dos punts dels darrers vint-i-un possibles, curiosament als dos darrers partits, i la tendència del canvi d’entrenador jugava al seu favor. Els mallorquins són una màquina fina de superar rivals i, sense ser excessivament superiors, foren mereixedors de la victòria. L’autoritat i la jerarquia d’aquest equip comença a ser quasi insultant. En només setze jornades ja s’ha arribat als quaranta punts. Líder sòlid i amb molt poques fissures. La millors ocasions foren visitants i Xavi Ginard, porter del Olot, es convertí en el millor jugador de l’equip local.

La S.D. Formentera visità un camp immaculat. Ningú havia pogut derrotar el Sabadell al seu estadi. Aquesta fita no es va poder trencar, però es va rapinyar un empat molt valuós. Els dos gols foren a pilota aturada. Un córner, defensat de manera massa fluixa, posà el camí molt costa per amunt, però l’equip pitiüs es va saber aixecar. Juan Antonio, una altra vegada amb la seva cama esquerra i des dels onze metres, donà un punt. Ara toca somiar en La Copa i en el partidàs davant l’Atlhletic Club de Bilbao. Serà possible allò que es considera impossible?

L’Atlètic Balears no podia tornar a fallar a casa seva. Jugar set partits seguits, com a local, i no ser capaç de guanyar-ne cap és sinònim de pressió. Armando de la Morena havia de superar una situació molt compromesa i això només es pot fer d’una manera. Guanyant. La Llagostera era el rival més propici possible i les excuses totalment inviables. A més, es va tenir l’avantatge de jugar amb superioritat numèrica durant molts minuts. Una situació que es va desaprofitar amb una angoixa massa evident. Acumular davanters no és el camí per aprofitar superioritats i la derrota col·loca aquest equip a un punt absolutament perillós. Aquí és necessari un revulsiu capaç de modificar una tendència massa perillosa.

La Penya Esportiva no podia tornar a fallar. Dani Mori va salvar les baixes a l’eix de la defensa i col·locà el seu onze per intentar sumar victòria. El marge amb l’objectiu de permanència comença a ser massa gran i guanyar era pura necessitat. No va poder ser. Dos-cents vuitanta minuts sense marcar cap gol indiquen un problema molt punxegut. En aquest sentit, trobar solucions no resulta senzill però, d’aquí endavant, serà del tot imprescindible. Només arreglant el gol en atac es podrà sumar de tres en tres.