24 imputats de 7 delictes: el cas Cursach encara el primer gran judici

La Fiscalia té 10 dies per a decidir si presenta escrit d'acusació contra una desena de policies, la cúpula del grup empresarial i l'exdirectora general de Turisme

Finalitza la instrucció d’una de les peces més importants del cas Policia Local. El jutge instructor Miquel Florit proposa l’obertura de judici oral contra 24 persones per 7 delictes de corrupció. Entre aquests, hi ha l’empresari Bartomeu Cursach, la seva mà dreta, Bartomeu Sbert, i l’ex-directora general de Turisme, Pilar Carbonell.
 Empresaris de la nit, polítics, madams, policies i un jutge recusat: tots els ingredients del cocktail cas Cursach

Suborn, coaccions, tràfic d’influències i pertinença a organització criminal són alguns dels set delictes que atribueixen als 24 investigats. L’epicentre de la trama seria el grup Cursach. El jutge instructor afirma que hi ha “indicis seriosos” que “nombrosos policies locals”, així com persones amb altes responsabilitats a Cort i a Turisme, actuaven en connivència dels seus interessos. A canvi, haurien rebut regals: des de passis gratuïts per al gimnàs Megasport a festes amb cocaïna i prostitutes a la discoteca Tito’s.

Segons el text, molts funcionaris s’haurien prestat a col·laborar o a fer la vista grossa davant irregularitats pel “clima de terror” que hi havia a Cort respecte els interessos de Cursach. Una “anarquia administrativa”, afirma literalment, que hauria permès al grup fer obres il·legals, mantenir obertes instal·lacions sense el permís pertinent o fer la guitza a la competència amb total impunitat.

Els tentacles de Cursach arribarien fins a la conselleria de Turisme, on la peça clau seria l’excap del servei tècnic Bernardino Seguí. L’ex-directora general de Turisme, Pilar Carbonell, també hauria intentat afavorir els interessos del grup en la legalització d’instal·lacions com Megapark o BCM.

La Fiscalia disposa ara de 10 dies per presentar els escrits d’acusació o, en el seu defecte, demanar el sobreseïment del cas.

 

Les “dades objectives” de la interlocutòria

El jutge instructor aprecia “indicis racionals de criminalitat” a partir, especialment, diu, dels documents i de les declaracions dels testimonis. Respecte la credibilitat que puguin tenir alguns d’aquests, matisa, però, que aquesta ha de ser determinada per la fase plenària del procés.

Amb tot, la interlocutòria aporta “dades objectives” que donarien suport a la versió aportada per aquests testimonis.

Per exemple, constata com l’inici de la instrucció, el 2014, va suposar un canvi d’inflexió en el nombre d’expedients sancionadors al Grup Cursach. Amb tot, però, assenyala que la majoria d’ells es “perdien pel camí”. Aquesta dada explicaria el contuberni entre els agents implicats i el Grup.

Aquesta situació no només es produïa a Palma. A Calvià, identifica un sistema de tracte on la manca de diligència de policies locals i funcionaris va permetre el Grup estalviar-se una bona quantitat de les poques multes que va rebre, en comparació amb la competència.

Les irregularitats també haurien afectat les mesures de seguretat de les instal·lacions del grup. Per exemple, un funcionari de Cort va atorgar un aforament de 668 persones a la discoteca Pachá tot i que, realment, n’hi havia per a 227 persones, tres vegades menys. Tot i així, un dels pocs expedients oberts per excés d’aforament va arribar a comptar 1.400 persones, set vegades més de l’aforament real. Les pòlisses, no obstant això, estaven vinculades a la xifra real de 227 persones.