X

El 80% de la carn que es consumeix a les Illes Balears és importada

Les explotacions es mantenen més per tradició que per negoci, segons expliquen els ramaders

03/04/2018

El 80%25 de la carn que es consumeix a les Illes Balears és importada

Imatge d'arxiu. /EFE

La carn balear ocupa cada vegada manco espai a les carnisseries i supermercats de les Illes. Avui dia, com a mínim el 80 per cent dels productes càrnics que es comercialitzen a la comunitat procedeixen de fora.  O el que és el mateix: les Balears només es produeixen un 20 per cent de la carn que es consumeix, segons ha explicat el director general d‘Agricultura i Ramaderia a les Balears, Mateu Ginard, a l‘Informatiu Matí d’IB3 Ràdio. Una taxa que el govern vol duplicar, sobretot per seguretat alimentària: Per garantir que la terra de les Balears és capaç d’abastir un 40 per cent de la carn que necessita l’arxipèlag, i així reduir al màxim la dependència de les importacions.

 

La carn de pollastre, tota de fora de Mallorca 

El cas més cridaner és el de la carn de pollastre i, especialment, a Mallorca on, no hi ha escorxador d’aus des de l’any 2016. En conseqüència, ara per ara és impossible sacrificar aviram a l’illa. I la diferència és gran: l’any 2012 sí hi havia escorxador i es varen matar més de dos milions de pollastres. Al 2017, en canvi, no es va sacrificar cap. A Mallorca només hi ha un únic productor de pollastre -en el seu cas ecològic-. Per sacrificar les aus se n’ha d’anar a Ciutadella o Eivissa, on sí hi ha escorxador. No té ajudes públiques i es paga de la seva butxaca les despeses de transport. Fa dos viatges al mes i cada vegada paga entre 400 i 700 euros. Ja té 52 anys i ha dedicat tota la seva vida a la pagesia. Produeix sobretot per autoconsum, tot i que també distribueix a una carnisseria de Palma i a clients particulars. La seva esperança per sobreviure passa, ara mateix, per l’escorxador municipal d’Inca, on està previst que s’habiliti una nau per sacrificar aus. La instal·lació ja compta amb els permisos autonòmics però falta la llicència municipal. Si no està operativa en breu ja ha anuncia que haurà de tancar.

 

Situació per illes 

La situació no és delicada només a Mallorca. A Eivissa, el número d’explotacions s’ha reduit un 30 per cent en 10 anys. La insularitat encareix el pinso i -segons denuncien els pagesos- la producció d’animals NO és rendible a la comunitat. Criar un animal a les illes costa 18 euros més que a la península. En el cas d’Eivissa, el transport del cereal des de Barcelona ja pot suposar un cost de mil euros. Per això, a la pitiüsa del nord, les seves explotacions es mantenen més per tradició que per negoci, segons ha explicat a IB3 Ràdio Juan Luis Ferrà, gerent de l’empresa Companatge.

Els productors vaticinen, a més, un futur més negre per al sector si no hi ha ajudes. Joan Veny, president de la Cooperativa Ramaders Agrupats de Mallorca, assegura que tothom fuig del negoci. “I no fugen perquè no els agradi, si no perquè no hi poden viure. Un pagés quan es jubila cobra 600 euros de pensió”.

Evidentment, a Menorca també pateixen la insularitat. Els productors de llet han de fer un descompte de dos cèntims per litre per poder exportar els excedents a la península. Manel Martí, secretari general d‘Unió de Pagesos, indica quina és la solució: “L’únic que veim més clar és fer un producte diferenciat, com el formatge. Si l’excedent de la llet de Menorca es pogués transformar en formatge seria ideal”, explica.

 

Productes diferenciats, la solució 

Precisament, el Govern també aposta per elaborar productes diferenciats -de raça autòctona- per competir amb la carn de la península. El director general d’Agricultura i Ramaderia, Mateu Ginard, posa com a exemple el mè ecològic, el mè de muntanya o la vedella de gra. Són productes més cars però també de més qualitat i que acaben sortint més rendibles per les explotacions.  Ginard reconeix que la situació del camp balear és complicada i que dedicar-s’hi ara per ara suposa una “heroicitat” .

03/04/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris