notícies
L’exhumació de Sant Ferran acaba amb la troballa...
Portada > societat > L’exhumació de Sant Ferran acaba amb la troballa de possibles restes dels cinc afusellats

societat

L’exhumació de Sant Ferran acaba amb la troballa de possibles restes dels cinc afusellats

Els ossos podrien correspondre a alguns dels cinc republicans afusellats el 1937 a Formentera però ara falta fer les proves d'ADN per confirmar-ne la identitat

L%27exhumaci%C3%B3+de+Sant+Ferran+acaba+amb+la+troballa+de+possibles+restes+dels+cinc+afusellats

@ib3noticies

Tres fragments d’ossos, dos cranis amb forats de projectils i un húmer. Són les restes òssies de l’exhumació que s’ha duit a terme en els darrers dies al cementiri de Sant Ferran i que podrien correspondre a alguns dels cinc republicans afusellats al 1937 a Formentera. Ara falta, però, fer les proves d’ADN a les restes òssies per confirmar-ne la identitat.

Tot i que s’esperava trobar-hi la fòssa on varen ser enterrats els afusellats, finalment les restes òssies amb forats de projectil s’han trobat a l’ossera.

Els testimonis que tenien els investigadors eren que els cinc afusellats estaven enterrats a una fossa a l’interior del cementeri de Sant Ferran. L’equip d’arqueòlegs va fer un total de sis sondejos a l’interior i cinc més a l’exterior. Només es van trobar enterraments ordinaris. Però la sorpresa va arribar amb l’anàlisi de l’ossera: hi havia dos cranis amb impacte de projectil típic de la Guerra Civil i un húmer que correspon a les lesions típiques per arma de foc. Això indica que la fossa on es van enterrar els afusellats es va reutilitzar i les restes van anar a parar a l’ossera. Els familiars ja han donat el consentiment per fer-los l’anàlisi d’ADN.

Per confirmar que no hi havia hagut cap altre mort d’aquestes característiques a Formentera s’ha fet un buidatge del registre civil. Al mur exterior on se suposa que es va cometre l’afusellament també s’han trobat quatre projectils, un encara a la paret del cementiri. Tenen 7 mil·límetres i són típics del fusell Mauser d’aquella època. L’exhumació del cementeri de Sant Ferran ha estat la primera de les Pitiüses i la tercera de les Illes Balears.

 

El Govern instal·larà un monument en record de les víctimes

Mentre s’esperen els resultats genètics de les restes trobades aquests dies per contrastar-los amb les mostres d’ADN dels familiars dels represaliats, ja es projecta instal·lar en aquest cementeri un monument en record a les víctimes. La consellera de Cultura, Fanny Tur, ja ha avançat aquest dijous que serà prioritat d’aquesta legislatura obrir totes les fosses comunes dels cementiris de les Illes.

El sentiment comú és contribuir així a reparar el drama viscut per totes les famílies dels republicans assassinats. A Montuïri, està previst que a principi de 2018 ja s’hagi aprovat l’execució de la propera fase d’exhumació de la fossa. La primera no ha donat els seus fruits i ara es tem que els cossos dels quatre campaners morts afusellats l’octubre de 1936 podrien trobar-se davall de l’actual forn crematori. Dos d’ells encara tenen descendents directes. El fill i la filla de Tomeu Ballester i Jaume Puig somien poder trobar les restes dels seus pares.

A Porreres, després d’haver estat ja identificades 14 persones de les restes exhumades l’any passat, encara queda feina per fer. Ara es tramita la segona fase de l’excavació, que suposarà desmuntar els nínxols de l’edifici mortuori del cementeri. A més, queda per identificar la resta dels 48 cossos que es recuperaren en la primera fase. El que ja sí es pot dir és que aquí foren enterrats, entre d’altres, els batles d’Esporles i de Costitx. Tots els familiars dels republicans afusellats esperen un dia poder enterrar-los amb dignitat.


(Comenta-ho)

deixa un comentari

Cercador |

ESPECIALS
ESPECIALS
ESPECIALS

més contingut relacionat

Cada illenc gastarà 40 euros en el Sorteig Extraordinari de Nadal

Segons dades provisionals de Loterías y Apuestas del Estado

.

Recuperades per la Guàrdia Civil 42 peces arqueològiques

7 escorcolls domiciliaris on han trobat el material

Andreu Manresa defensa l’ús del català en la programació d’IB3

Diu que justifica l'existència de l'ens i la vocació de servei públic de la Radiotelevisió de les Illes

.

El Govern restringirà la pesca a la reserva marina de la Costa Nord de Menorca

Ho fan per la disminució de la població de peixos, que en algunes espècies, ha arribat al 80% en els...

ENS PÚBLIC DE RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS

Carrer Madalena, 21 07180 Polígon industrial de Calvià
(+34) 971 139 333

Servei d'Atenció a l'Audiència | AVÍS LEGAL

© Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

page':