notícies
L’alternativa sostenible de convertir gambes en bosses ecològiques...
Portada > ciència i tecnologia > L’alternativa sostenible de convertir gambes en bosses ecològiques a Egipte

ciència i tecnologia

L’alternativa sostenible de convertir gambes en bosses ecològiques a Egipte

Un estudi aconsegueix convertir les peles dels crustacis en pel·lícules de plàstic biodegradable

Així acaben les peles de les gambes després de la transformació./EFE


@ib3noticies

En un petit laboratori de la Universitat del Caire El Nil, científics egipcis i britànics examinen minuciosament els últims resultats de la transformació de peles de gambes en pel·lícules de plàstic biodegradable, una alternativa per ajudar al medi ambient a Egipte. A la constant batalla de conscienciació perquè les bosses de plàstic convencionals no tinguin lloc a Egipte, la investigadora britànica Nicola Everitt lidera un projecte de la Universitat de Nottingham i la privada El Nil amb les gambes com a protagonistes, doncs les seves restes són transformades per obtenir bosses ecològiques.

“Hi ha molt poc plàstic degradable a Egipte i és un gran problema”, assegura a Everitt durant la seva última estada al Caire, abans de postil·lar que aquestes bosses acaben sempre “en abocadors o als carrers”, sense que es reciclin. La idea va néixer quan la doctora egípcia Irene Samy realitzava un postdoctorat a Nottingham i va concloure que podien adquirir quitosà -un compost natural derivat de les peles dels crustacis- de les gambes egípcies per transformar-les en bosses biodegradables com a alternativa al plàstic convencional.

El procés per produir els primers films de quitosà, explica la investigadora, implica rentar i assecar al sol o a un forn les peles. Després, es bullen per eliminar el carbonat càlcic i es dissolen a una solució química per ser neutralitzades i que, després d’evaporar-se, deixa el quitosà que produirà aquestes pel·lícules. El projecte ha complert gairebé dotze mesos, gràcies a una beca de la fundació Newton-Mosharafa que garanteix als experts l’estudi durant dos anys, amb la finalitat de saber si pot funcionar en un país que té un greu problema de contaminació.

“Els envasos de plàstic no degradables provoquen problemes mediambientals i de salut a Egipte, la qual cosa inclou la contaminació del subministrament d’aigua, que afecta particularment a les persones que viuen amb pocs recursos econòmics”, afegeix la britànica. I no només poden ajudar amb aquest projecte a mitigar la pol·lució, sinó també a reduir les restes de gambes, que s’acumulen en abocadors.

Segons els investigadors de la Universitat del Nil, a Egipte es produeixen entre 3.000 i 5.000 tones de restes de gambes i, encara que el projecte es troba en les primeres fases, Everitt ja estima que “un quilo de peles de gambes podria produir el suficient quitosà per fer entre 10 i 15 bosses”. Així que la científica calcula que amb les 5.000 tones de sobres d’aquests crustacis, es podrien produir fins a 75 milions de bosses biodegradables per anar al supermercat. Per aconseguir-les, la professora addueix que l’equip va a restaurants, sobretot a franquícies, a comprar les peles per a la seva recerca.

El problema també és que a Egipte es produeix a l’any un milió de tones de bosses de plàstic, un 85% de les quals acaba com a part dels residus municipals, mentre que tan sols un 2% es recicla, segons l’estudi realitzat per Hani Chbib, un dels científics de la universitat egípcia. Un altre dels obstacles que aquest projecte ha de superar és la conscienciació de la societat, tal com ha succeït en altres països del continent africà, com al Marroc, que va prohibir el juliol passat la producció de les bosses normals. “La idea del plàstic biodegradable no cala bé a Egipte, en gran part pel cost”, assegura Everitt, encara que, segons diu la doctora Samy, “comença a haver-hi conscienciació sobre el problema de la sostenibilitat”.

“Els nostres socis ens estan ajudant, aportant informació crucial per acabar el projecte i comercialitzar-ho”, afegeix. De fet, el pla de vendre les bosses una vegada acabat l’estudi ja es contempla, com confessa Everitt: “Estem parlant amb la indústria egípcia per conèixer la viabilitat del producte i el seu cost”, la qual cosa suposaria -assenyala Samy– un “gran pas endavant”. Aquestes bosses de gambes, que segons postil·la Everitt no tindran cap olor i seran aptes per als al·lèrgics als crustacis, podrien ser exportades, segons calcula, en uns 10 o 15 anys, encara que “l’important és centrar-se al mercat local”, conclou.


(Comenta-ho)

deixa un comentari

Cercador |

ESPECIALS

més contingut relacionat

Apareix una tintorera molts aprop de la costa entre Cala Major i Illetes

L'esqual, de prop de 2 metres,  s'ha deixat veure ahir i avui entre les platges d'Illetes i Cala Major. Una...

.

L’impacte d’un asteroide contra la Terra és només qüestió de temps?

Alan Fitzsimmons, astrofísic de la Universitat de Queen's a Belfast, adverteix del perill de no estar preparats per això

El president de Telefónica diu que les Balears són l’arxipèlag millor connectat d’Europa

José María Álvarez-Pallete assegura que la transformació tecnològica que s'apropa serà més significativa que la dels 'smartphones'

.

Inaugurat a Marratxí el rellotge solar més gran de les Illes

L'aparell també té un calendari de sol que és el més gran que hi ha a tot l'Estat

ENS PÚBLIC DE RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS

Carrer Madalena, 21 07180 Polígon industrial de Calvià
(+34) 971 139 333

Servei d'Atenció a l'Audiència | AVÍS LEGAL

© Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

page':