El seu temps


Què creure i què no sobre l’iceberg de la plataforma de gel Larsen C.

Ni és l’iceberg més gran de la història, ni és conseqüència exclusiva del canvi climàtic, ni farà pujar metres el nivell de la mar. Què creure i què no sobre l’iceberg de la plataforma de gel Larsen C.

20017702_462570250766565_5456480680650506433_o

Una extensió més gran que tot Balears. Una de les notícies ambientals del dia d’ahir va ser la separació d’una enorme massa de gel de 5.800 km2 de la plataforma de gel marí antàrctic Larsen C. Els elements implicats en les comparatives habituals es queden curts, pel que és difícil fer-se una idea de l’extensió d’una massa de gel així. Sense entrar, per tant, en quants camps de futbol ocuparia o quantes piscines olímpiques podríem omplir si aconseguíssim fondre’l (amb els seus 1.150 km3 de gel ompliríem més de 15.000 vegades el Gorg Blau) potser la comparativa amb territoris pròxims ens pugui servir. Val a dir que ocupa una extensió major que totes les Illes Balears juntes, més de 10 vegades l’illa d’Eivissa.

El més gran de la història? La història és molta història. I ni la Larsen C és la plataforma de gel marí més gran del món ni aquest iceberg, denominat A-68, el major dels registres. Ni tan sols és el més gran en època moderna. A final de març de l’any 2000, un iceberg d’11.000km2, el B-15, es desprenia de la plataforma de gel de Ross (la més extensa del món). No existeixen registres dels icebergs despresos durant els milers i milers d’anys d’història del gel antàrtic, així que molt possiblement el B-15 no sigui el major iceberg de la història, però sí és el més gran documentat fins ara. Això sí, la plataforma Larsen C ha perdut un 10% de la seva superfície i la quarta posició en el rànquing de plataformes de gel marines, essent ara la cinquena més extensa del món.

Per què s’ha format aquest iceberg? L’esquerda en la plataforma de gel Larsen C començà en el 2010 per un procés que, segons els investigadors, és majoritàriament natural. Les glaceres són un element dinàmic: la neu cau, s’acumula, es compacta i lentament discorre cap a la mar, com ho faria qualsevol riu. Sobre la mar es formen enormes plataformes amb el gel que hi arriba, connectades al continent. La part davantera d’aquestes plataformes es trenca de manera recurrent, com ho fa la part terminal de totes les glaceres. El resultat d’aquest trencament és la separació d’una gran massa de gel de la plataforma mare, i en conseqüència, la formació d’un iceberg enorme. Al cap i a la fi, l’Antàrtida va fer ahir el que ha fet durant milers d’anys.

I el canvi climàtic? La Península Antàrctica és un dels llocs del planeta que més s’ha escalfat des de finals del segle XX. Entre les conseqüències, segons la NASA, hi ha el col·lapse de les plataformes de gel Larsen A i B. Però no ha pogut establir una connexió clara entre l’escalfament i la ruptura de Larsen C. Malgrat tot, en tenen algunes sospites: la temperatura de l’aigua també ha pujat i ha desequilibrat la base de la plataforma.

Per què preocupa? El que interessa als científics és veure a partir d’ara quina serà la resposta del gel que queda surant a la plataforma, si aquesta ruptura afectarà la seva estabilitat. Encara que aquest sigui un procés natural, sense una connexió evident amb l’escalfament global, pot deixar la plataforma en una situació delicada. El temor rau en si aquesta ruptura és només un fet puntual propi de la dinàmica natural del gel o si, contràriament, pot desencadenar el col·lapse de tota la massa de gel. Aquest extrem suposaria l’acceleració de les principals glaceres que alimenten la plataforma, aportaria més volum de gel a la mar i pujaria el seu nivell.

Que farà a partir d’ara? Encara que és difícil esbrinar el seu comportament, el més probable és que es desfaci en bocins més petits i passin anys, possiblement dècades, abans de desaparèixer del tot. Sent gel que ja surava abans de desprendre’s, no hi haurà un impacte imminent sobre el nivell de la mar. La seva deriva dependrà de les correnties marines que envolten l’Antàrtida i seguirà, molt probablement, el camí que han fet els seus precedents despresos quan col·lapsà Larsen B: resseguir la costa antàrctica i posteriorment passejar-se per l’Atlàntic Sud. No es preveu que ocasioni cap interferència en el trànsit marítim i és del tot improbable que arribi al continent americà.

Miquel Salamanca

(Comenta-ho)

Deixa un comentari:

ENS PÚBLIC DE RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS

Carrer Madalena, 21
07180 Polígon industrial de Calvià
(+34) 971 139 333


AVÍS LEGAL